El jaciment arqueològic de la Cativera es localitza en un abric obert al marge esquerre del riu Gaià, al seu pas pel terme municipal del Catllar (Tarragonès).
L’excavació arqueològica del sediment conservat a l’interior de l’abric, evidencia que l’indret va ser ocupat, de manera reiterada, per part de grups humans prehistòrics de caçadors-recol·lectors, fa entre 11.230 i 8.860 anys, és a dir entre finals del període Pleistocè i inicis de l’Holocè.
Fins al moment, s’hi han dut a terme 13 campanyes d’excavació desenvolupades des de l’Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES). Campanyes que formen part del projecte de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, reconegut i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquest treballs d’excavació científica han permès recuperar abundant material arqueològic, format per eines de pedra –principalment de sílex- que utilitzaven per caçar i esquarterar els animals o adobar les pells entre altres; fragments d’ossos dels animals caçats, com conills, cérvols o senglars; caragols terrestres, caragols i petxines marins, fragments de fusta carbonitzada i òxids de ferro – un mineral emprat per fer colorants.
La presència d’aquest registre fòssil, permet als investigadors interpretar que els homínids utilitzaven l’abric com a campament estacional, relacionat amb la cacera i la recol·lecció tant de fruits i plantes, com de petxines i caragols marins o terrestres. A l’abric, recollits al voltant del foc, els humans duien a terme tasques domèstiques com l’adobat de les pells, la fabricació d’ornaments personals amb petxines i cargols marins, o l’obtenció de colorant de color vermellós per guarnir el cos o les pells.
Recentment ha finalitzat la campanya anual d’excavacions a la Cativera, durant la que s’han intervingut els nivells arqueològics amb cronologies de fa 10.370 a 10.660 anys. Els treballs han estat dirigits per Josep Maria Vergès i Marta Fontanals. Hi ha participat l’investigador Juan Ignacio Morales i diversos estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (URV-IPHES) i el Màster en Antropologia i Evolució Humana (UOC-URV).
