Etiqueta: Patrimoni
SORTIDA VILADEPERDIUS-BRUFAGANYA 17 FEBRER
Sortida matinal per conèixer l’Alt Gaià.
Sortirem del petit poble de Viladeperdius per el camí de les Pedrisses, cruïlla amb el camí de Sant Magí; agafarem el camí del mas del Quer que ens portarà a dalt de la Serra de la Brufafanya, on, si fa bon temps, ens aturarem per esmorzar i veure les vistes de les terres de l’Alt Gaia. Continuarem de baixada fins al mas del Quer, situat al cor de la serra. Als anys 40, l’antic edifici va ser inclòs dins un nou casalot per convertir-lo en sanatori per a joves. Posteriorment una serradora va comprar tota la finca i la va explotar fins que Icona la va comprar l’any 1964, convertint-la en un viver forestal, ara es propietat de la Generalitat.
Després de visitar el mas continuarem pel camí de l’Obaga per mig dels seus boscos fins a trobar el camí de la Teularia, que ens durà a l’enderrocat mas de la Teuleria, i cap a dalt un altre cop, a la Serra de la Brufaganya, per baixar de retorn cap a Viladeperdius.
Lloc de trobada a les 9 matí a l’entrada de https://maps.app.goo.gl/t6N53cSaaYXhuhtm9Viladeperdius
Inscripcions 3 € (en metèl.lic, es paguen a la sortida).
terresdelgaia@gmail.com
Maite Roca 692052146 / Josep M. Mateu 699757999
Mas Quer
El claustre posterior del monestir de Santes Creus apareix en un anunci de cafè
La companyia de cafeteres de càpsules Or Barista ha tret un anunci promocional on apareix el claustre posterior de Santes Creus.
El Cister és un orde monàstic masculí i femení, en el que els seus membres dediquen a la meditació i a l’oració parts important del seu dia a dia. El silenci era una de les normes que regien aquestes comunitats.
Aquest anomenat “segon claustre” és el claustre més desconegut del monestir cistercenc de l’Alt Camp. Es comunica amb el claustre gòtic a través del locutori i és més auster que aquest. També se l’ha anomenat claustre vell, antic o primitiu malgrat ser posterior al claustre gòtic, ja que es va construir a partir del segle XVI o inicis del segle XVII amb pedra procedent d’enderrocs. En algun moment es va considerar que havia estat traslladat pedra a pedra des del monestir cistercenc femení de Bonrepòs ubicat al Montsant.
Té forma de quadrilàter gairebé regular. Les quatre galeries presenten arcs apuntats en forma de finestrals i les parets estaven decorades amb motius esgrafiats. Originàriament no es trobava cobert per la teulada actual. Hi havia habitacions o dependències damunt, que van desaparèixer amb les destruccions del segle XIX. Al seu voltant hi ha la porta que condueix al celler, el pas que porta cap a la presó, l’antic rebost i cuina, el menjador, les restes de les primeres edificacions, la capella de la Trinitat i el pas cap a l’absis extern de l’església.
Al centre del claustre hi ha diferent vegetació plantada on destaca un brollador i un cercle de xiprers centenaris que el rodegen. És un espai de gran bellesa i que passa inadvertit per la major part dels visitants que s’acosten al monument. Si us situeu on brolla l’aigua i us deixeu acariciar pel degoteig podreu sentir la brisa que mou els arbres. Si camineu en silenci i passeu desapercebuts per les austeres galeries podreu escoltar l’aleteig dels ocells que baixen de les teulades veïnes per refrescar-se i beure a la seva font. Els xiprers són gairebé tant alts com la Torre de les Hores i per la seva edat s’haurien de considerar una més de les meravelles que amaga el lloc.
Tornant a l’anunci, hi veiem una noia vestida de blanc en una sala decorada amb una fotografia en blanc i negre del claustre, que cobra vida al prendre una taça de cafè. L’anunci acaba amb les paraules “Sent.Viu”. Podeu https://www.youtube.com/watch?v=oniA98crBj4.
L’anunci juga amb les aromes del cafè, les sensacions de la natura i la pau o l’harmonia de certs moments i certs espais. Vivim en espais on passen moltes coses al mateix moment que ens neguitegen i ens fan sentir inquiets. Sentim la necessitat de córrer per inèrcia com ho fan els altres sense saber perquè. Això ens crea una sensació d’intranquil·litat i de desorganització. En aquests moments una aroma com la canyella, el tacte de la panna dels pantalons, la imatge d’un ocell a la finestra, el so de l’aigua d’un riu o el sabor de menta a la boca són suficients per connectar de nou amb nosaltres mateixos. Els sentits són una part molt important de la nostra pau interior i per mantenir els peus sobre la terra.
El cafè és una beguda que no va arribar a Europa fins al segle XVII. L’origen és a Etiòpia on es diu que un pastor va observar l’efecte tonificant dels seus fruits en les cabres. Va portar fulles i fruits a un monestir, on els monjos per curiositat les van cuinar. Com que la beguda tenia tant mal gust la van acabar tirant a la foguera. Els grans, a mesura que es cremaven desprenien una molt bona aroma. A un dels monjos se li va ocórrer l’idea de preparar la beguda a base dels grans torrats.
En els refetors més antics de l’ordre cistercenca no es devia servir cafè perquè encara no es coneixia. La regla de Sant Benet no en diu res però segurament que el sant hauria dit que s’havia de beure amb moderació i sense excedir-se.
Marc Dalmau Vinyals
4-març 2023 Sortida: Voltem per les barraques de Santa Coloma de Queralt
Barraques i altres elements de pedra a l’Alt Gaia.
Son totes les barraques iguals?
Barraques de volta de canó, de mitja volta, de lloses, de falsa cúpula, saltadors de marge, rampes de marge, canals de desguàs i altres elements.
Recorregut circular d’uns 9 kms , pels voltants de Santa Coloma de Queralt,
Sortida 9.30 Fonts de les Canelles (Santa Coloma de Queralt). Tornada cap a les 14.00
Cal portar calçat i roba adequada, ja que el recorregut serà per a camps a traves, pujant i baixant algun que altres pas una mica complicat.
Preu 3€ per l’assegurança.
Podeu inscriure’s a terresdelgaia@gmail.com
…
Sortida al castells de Selmella i Saburella
Diumenge 27 de novembre una bona colla vam fer una sortida per conèixer aquests dos castells, força interessants, que ens parlen de la historia del Gaià. Vam passejar per les muntanyes entre Querol i el Pont d’Armentera, paisatge cada cop menys conreat i més boscós. Es van generar uns bons debats sobre paisatge i història, i també bones coneixences.
Publiquem la guia “Gaià, recorregut i patrimoni”
Unes imatges espectaculars, curioses, pròximes… gràcies al vídeo de David Arasa, finançat amb un crowdfunding, podem presentar el Gaià. I la seva riquesa.
Us animem a conèixer les Terres del Gaià i la seva guia, publicada amb l’ajut de
Punts de Venda:
Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt
Llibreria Jordi Gassó Santa Coloma de Queralt
Restaurant Els Noguers (Seguer)
Restaurant Sant Jordi (Querol)
Monestir de Santes Creus
Botiga de ceràmica Santes Creus
Bar del Mig (Santes Creus)
Cooperativa de Vila-rodona
El Llèpol (Vila-rodona)
Agrobotiga Ca’l Garriga (Bràfim)
Les Clandestines (Montferri)
Santuari Mare de Déu de Montserrat (Montferri)
Cafè (Renau)
Centre d’interpretació del riu Gaià, ermita de Sant Ramon (El Catllar)
Ca’l LLuís (La Riera de Gaià)
LLibreria “Regal i Paper”, Altafulla
Hort de la Sínia (Tamarit)
Sortida als castells de Selmella i Saburella (Alt Camp)
Diumenge 27 de novembre.
Trobada 8.30 Els estenedors (El Pont d’Armentera)
9.00 Arribada a l’aparcament Restaurant Selmella.
Recorregut 4 hores aprox
14.00 Dinar de pícnic. Porteu Aigua
Ruta per la serra de Selmella: castells de Selmella i Saburella
Ruta circular.. Es camina pràcticament sempre per pistes de terra, amples i sense gaires desnivells, i no ens trobarem cap dificultat tècnica. La vegetació està constituïda bàsicament per bosquines de pi blanc, tot i que en alguna vessant més obaga es travessen clapes d’alzinar, i per brolles calcícoles amb romaní i argelaga. Si la visibilitat és bona tindrem bones vistes de la plana de l’Alt Camp i de les serres de l’Alt Gaià (com les de Comaverd, Puig Cristià, Camadall i Ancosa-Montagut).
L’itinerari comença al costat de Cal Figueres, on deixarem els cotxes, a prop del Km 2 de la carretera TV-2141 que ve del Pont d’Armentera. Emprenem l’ascens suau però continu per una pista ampla fins dalt de la Serra de Selmella i seguirem fins arribar al peu del castell de Selmella (831 m). Pujarem per un corriol per conèixer les restes del castell. Per sota veurem les ruïnes de l’ermita de Sant Llorenç i les restes de les cases del poble abandonat de Selmella. Continuem caminant per la pista, ara bastant planera, fins al coll de les agulles (766 m). Des d’aquí, en descens, sempre per pista, arribem fins al castell de Saburella (686 m). Pujarem fins les ruïnes del castell (millor conservades que les de Selmella) per un corriol. Si el temps acompanya, des d’aquí tindrem bones vistes de les altres muntanyes de l’Alt Gaià. Baixarem del castell per un camí més ample i ens dirigirem cap al punt d’inici de la ruta per una altra pista ampla. A l’alçada de Cal Batllet la pista dona pas al final de la carretera TV-2141, així que els últims dos km fins arribar de nou a Cal Figueres els farem trepitjant asfalt.
En total, són uns 12 km amb un desnivell acumulat de 400 m. Es pot fer tranquil·lament en unes quatre hores. Portarem el dinar a la motxilla per fer pícnic al costat del castell de Saburella. No trobarem aigua pel camí, passem a la vora de la font de l’Hort de Mas Seguer, però actualment no brolla. Per últim, tot i que és una ruta fàcil i caminarem per pistes hem de dur, com sempre, roba i calçat de muntanya.
Bibliografia:
“Els castells del Gaià”
“El castell de Selmella, origen d’un projecte de recerca”
“La recerca arqueològica al castell de Selmella (2003-2006)”
Inscripció 3€ terresdelgaia@gmail.com
TREPITJANT EL GAIÀ: SANT MIQUEL DE MONTCLAR 19/3/2022
TROBADA a les 9.00 Plaça Pontils
Recorregut entre 4-6 hores. Dinar de carmanyola
Preu 3€ o 5€ amb samarreta
Inscripcions: terresdelgaia@gmail.com
RECORREGUT: Pontils – Montclar- Biure de Gaià – Pontils
Sortim de Pontils (517 m) passant per davant de l’església de Santa Maria i caminem al costat del Torrent de Biure per un tram engorgat, deixant avall, a la nostra esquerra, el Toll de la Resclosa. De seguida passem pel bosc de ribera del Clot Fondo també conegut com “La Terra Promesa”. Després, em mig hora aproximadament, el paisatge s’obre i ens trobem en una cruïlla de camins. Prenem una pista ampla a la nostra esquerra, que puja durant uns tres quilòmetres, primer suaument i després més fort, pel paisatge bucòlic de la vall del Torrent de Sant Miquel. Quan deixem enrere una casa (la barraca d’en Jaumet de les ulleres) girem a la dreta en un nova cruïlla. Comencem la pujada a la Serra de Montclar. De seguida la pista es converteix en sender, i després en corriol. La pendent es abrupta, però la senda està ben traçada. En mig hora arribem a la carena. A l’esquerra tenim la Punta de Montclar (948 m) i a la dreta l’ermita de Sant Miquel i les restes d’un castell. Des d’aquí la vista sobre les muntanyes de l’Alt Gaià es excel·lent. Ara toca baixar. Seguim la carena, que es també divisòria d’aigües (conca del Gaià a la dreta i conca del Francolí a l’esquerra) amb molt bones vistes sobre el paisatge en mosaic de la Baixa Segarra. El camí es segueix sense grans dificultats, tot i que algun tram es força pendent i s’ha d’anar amb compte de no relliscar. En una mig hora sortim novament a una pista de terra. A la dreta tenim el Serrat d’anar a Ballar i davant veurem de seguida les torres del castell de Biure de Gaià. Travessem els carrers del poble i arribem a la Font de Biure. Fins aquí portem unes quatre hores de camí, anant tranquils, així que es un bon lloc per esmorzar o dinar. Després només queda recórrer uns quatre quilòmetres per una pista ampla i en suau descens, que permet fer la xerrada de sobretaula sense deixar de caminar, i seguint en paral·lel el curs del Torrent de Biure, fins arribar de nou a la confluència amb el Torrent de Sant Miquel, a la primera cruïlla. L’últim tram fins tornar a Pontils es fa pel mateix sender que a l’anada.
En total es caminen aproximadament uns 14 km amb uns 600 m de desnivell acumulat i es pot fer amb un pas tranquil en 6 hores. Es un camí fàcil excepte algun tram de descens per la carena. Per tant, s’ha de portar calçat de muntanya i va molt bé comptar amb l’ajuda d’uns bastons.
Notícia Històrica
El castell de Montclar pertany en el seu origen a l’extens terme de Santa Perpètua. Construït a començaments del segle XI, probablement gràcies a la seva situació elevada i estratègica. Montclar pren una especial importància en la fixació i l’expansió de la conquesta de l’Alt Gaià. L’any 1013 és propietat de Sal•la de Santa Perpètua, descendent d’altre Sal•la, fundador del llinatge del mateix nom, i que domina a principi del segle XI un extens territori en el qual s’inclou el castell veí de Santa Perpetua i el de Barberà.
La primera referència directa al castell data de l’any 1030, quan Guillem, fill de l’esmentat Sal•la, ven el castell i el seu terme a Arnau Odó, el qual tres anys més tard el ven a Bernat Sendred de Gurb, del llinatge dels Gurb-Queralt, agents principals de la repoblació d’aquestes terres. La família Cervelló, dins la seva estratègia d’esdevenir claus al territori, compren, l’any 1072, Oliver Bernat de Gurb i a la seva esposa, l’alou format per Montclar, Benviure i les Piles, per dos mil mancusos barcelonesos d’or.
Conveni per editar un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià
L’Associació Terres del Gaià ha signat dos convenis de patrocini, un amb la Fundació Privada Mútua Catalana i l’altre amb Repsol, per tal de fer realitat d’un projecte llargament treballat. Es tracta d’un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià. Gràcies a les aportacions dels nostres patrocinadors aconseguim el 50% del cost de la publicació.
L’inventari es va començar l’any 2016, després de la gaianada de novembre del 2015 que va deixar a la llum estructures i restes patrimonials que no eren visibles. Voluntaris de l’Associació van fer fotografies de les estructures abans no tornessin a ésser engolides per la vegetació. Posteriorment, es va endegar la feina pròpiament d’inventari que s’ha allargat fins aquest any. La feina ha estat al 85% voluntària, tot i rebre, al començament petites ajudes d’alguna Administració.
Les dades obtingudes del treball de camp es van bolcar en fitxes dissenyades per l’Associació i es va construir una base de dades online que recull aquesta feina, i que podeu consultar a Inventari del Patrimoni Fluvial del riu Gaià .
A partir d’aquesta base de dades s’ha fet la tria de les diferents estructures patrimonials que inclourà la guia. Per triar-les s’han seguit criteris d’importància històrica, patrimonial i arquitectònica, però també i sobretot, seguint criteris d’accés, estat de conservació i tipus de propietat. En aquesta tria s’hi inclouen cinc entorns naturals de la Conca del Gaià, relacionats amb el patrimoni arquitectònic.
La guia, editada per Editorial Piolet, constarà d’un estoig doble; per una banda hi haurà el mapa del Camí de les Terres del riu Gaià, que recorre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb les estructures visitables senyalitzades. De l’altra, un llibret que recollirà la informació de cadascuna de les estructures senyalitzades i que podem trobar a https://terresdelgaia.omeka.net/, amb una fotografia i una petita llegenda. El llibret inclourà així mateix, un glossari de termes relacionats amb la hidràulica, i un parell de dibuixos associats.
L’objectiu de la guia és sobretot, de difusió de l’entorn natural i patrimonial de la conca, així com el coneixement d’aquest patrimoni ric que ens fa re-conèixer la història d’aquest territori, totalment lligada al riu.
L’inventari és també, una eina útil per revisar les declaracions de béns i les proteccions, així com la base per iniciar, si s’escau, accions de protecció, consolidació o adquisició.
Vol ser una eina de coneixement al mateix temps que una eina per al senderisme i el turisme sostenible. Sobretot però, és una eina d’amor al nostre territori.
Manifest “Volem energies renovables”
ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU
Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.
Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.
Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:
https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16
Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.
No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables,un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs,i arrabassa els recursos que són de tots.
En aquest sentit defensem la instal.lació de petites explotacions més respectuoses, i la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.
El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució. Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.
Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori, provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.
Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.
Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.
Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.
Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.
Per tot això demanen:
- Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
- Una Moratòria en la concessió de llicències per part dels ajuntaments fins a la revisió del Decret 16/2019.
dades territorials parcs eolics i parcs solars