A finals d’estiu, amb hores de migdiada, us deixem aquest sonet d’Alexandre Plana escrit a Santes Creus
MIGDIADA A LA PLAÇA DE SANTES CREUS
La bonior que fa la migdiada El portal de la plaça amb son barroc
sobre els amplis espais assolellats estil, es crema en un alè de foc
encén els vidres vius, policromats, i el sol, ardent, recullen els vells arbres
enmig de la frontalera emmerlada.
Enllà del monestir el camp és verd
En brollar l’aigua de la font trencada, i en l’aire vibra un raig de sol que es perd
vora de les gallines i els gats, no havent pogut ferir la neu dels marbres.
la llum és viva i amb els seus esclats
deixa ta glòria muda i reposada
Analogia Lírica de Santes Creus (1982) Santes Creus, Fundació Roger de Belfort