El safrà és una espècie utilitzada principalment a la cuina mediterrània i oriental des de fa segles.
Es poden trobar referències històriques que relacionen el safrà amb l’Alt Gaià des de l’Edat Mitjana. El record de les taules del safrà de la plaça d’avall de Santa Coloma de Queralt on es marcaven els preus prova que va ser un dels mercats del safrà més importants d’Europa durant molts segles. A la Història de la vila de Santa Coloma de Queralt de Mossèn Joan Segura1 ja se n’hi troba alguna referència i actualment els historiadors Pere Verdés Pijuan2 del CSIC i Jaume Martell Gassó, el nostre historiador local, hi estant investigant.
La flor del safrà té els pètals de color lila, els estams de color groc i els tres característics estigmes de color vermell. Aquests últims, un cop assecats, són els que constitueixen la tan apreciada espècie, que es paga a milers d’euros el quilogram. És una planta plurianual que es planta entre juliol i setembre, floreix entre finals d’octubre i novembre, i es recull manualment, flor a flor. Durant el temps de floració, cada dia al dematí es cull i, també manualment, cada tarda s’esbrina, és a dir es separen els estigmes de la resta de la flor per després posteriorment assecar-los per poder conservar-los i envasar-los per al seu consum.
A la capital natural de l’Alt Gaià durant el segle XX el conreu i la comercialització del safrà s’ha anat perdent progressivament i només la constància d’unes quantes famílies que mai l’han deixat de conrear ha permès mantenir-ne una petita producció. Actualment costa d’imaginar els camps dels afores de Santa Coloma de Queralt o de Les Piles de Gaià tenyits de verd i lila pels volts de Tots Sants, però ens agrada somniar que potser el futur de nou ens hi portarà.
Les terres i el clima de l’Alt Gaià són molt bones per obtenir un safrà d’excel·lent qualitat. En els darrers anys aquest conreu s’està reintroduint -de moment encara de forma gairebé testimonial- amb la intenció de que en el futur aquesta flor tan bonica ens torni a portar riquesa. De manera que al seu voltant es pugui desenvolupar a més d’un complement a l’agricultura iniciatives emprenedores que incorporin també aspectes històrics, gastronòmics, turístics, pedagògics, medicinals i culturals.
Des del grup de Santa Coloma en Transició i la Fundació Quer Alt ens agrada de fer-ne difusió i volem esperonar a més persones a que s’involucrin per a fer possible, entre totes, que el safrà torni a ocupar el lloc que es mereix al nostre poble i en tot l’àmbit de la conca alta del riu Gaià.
L’Alt Gaià va ser i pot tornar a ser terra de safrà!
1: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Segura_Valls
2: http://digital.csic.es/handle/10261/54211
Pilar Calçada, Antoni Rius (Santa Coloma en Transició i Fundació Quer Alt)
Fotos de Jaume Martell
El safrà s’ha de recuperar! Hi ha una experiència cooperativa per no sé on, a prop, que pot ser un referent. Bon article!
m’ha agradat. Segur que té futur.
Maribel Et felicito a tu i a tot l’equip , que interesant , gardo retalls de Diaris dels llocs d’Espana que han iniciat el cultiu del SAFRÀ i sempre tenia interes per l observar en les nostres terres del Gaia .
Endevent !! i gracies per el que feu per tots
Margi Bernad
Montferri