Un tast de pedra seca…
“El caminant haurà vist que, de la mateixa manera
que el primer dia de la Creació Déu va separar la terra
del mar, molts dies després l’home va haver de separar
la roca de la terra. D’aquí els marges, aquestes muralles
ciclòpies que marquen propietats i encalaven els arbres
per si de cas es desarrelen. Aquests marges de l’Alt Camp
no són meres aglomeracions de rocs.
Hi ha una estructura interna, una saviesa en la qual
han intervingut els millors torsimanys de la natura, que
han agafat les pedres com si fossin paraules per escriure
a la pissarra del pla. De tant en tant, d’entre aquests
marges altíssims, en surt una barraca de pedres. Val la
pena entrar-hi. Trobarem encara avui un terra premsat
sota el repòs de generacions senceres de pagesos que han
deixat allà borrasses, càntirs i collites.
Tota la cabana transpirarà aquella verda olor de fum
fred arrapat a les pedres i de garrofes sense mula o
càntirs sense aigua. (…) A la penombra d’una d’aquestes
cabanes eternes se’ns acut creure en una arquitectura
espontània que un caprici geològic ha deixat allà per
donar aixopluc als mestres que ensenyen la terra a ser-los útils.”
Joan Barril. L’Alt Camp, 1992
