Qui viu a Terres del Gaià – Terres del Gaià

El Centre d’Estudis del Gaià

15 de gener de 201716 de gener de 2017 Terres del Gaià Deixa un comentari

El Centre d’Estudis del Gaià es funda l’any 1996, La seva gènesi cal cercar-la en l’interès d’una sèrie de persones de Vila-rodona per l’estudi i la difusió de la cultura, la història, la societat, el paisatge, les tradicions i els costums del la vall mitjana de les Terres del Gaià. És continuïtat de la feina que s’havia començat des del Museu de la Vila.

La primera junta la van formar Bet Carbonell, Francisco Fernández, Marina Miquel, Josep M. Montragull, Josep Santesmases, Dolors Saumell i Lluïsa Tell . Els seus presidents han estat: Marina Miquel, 1996-2000 , Josep M. Gavaldà, 2000-2004; Dolors Saumell, 2004-2008; Marc Badia, 2008-2015; Josep Santesmases, 2015 – Actualitat

El CEG basa la seva activitat en l¡organització de diverses activitats entre les que cal destacar sortides i excursions, xerrades, i, sobretot publicacions.

Des del primer moment el CEG va tenir una bona acollida, arribant a tenir uns 150 socis,xifra considerable en una població de 1200 habitants. Hi ha socis d’altres poblacions de les valls del Gaià, a més dels socis institucionals. Són membres del CEG els ajuntaments de Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Rodonyà, Vilabella, Salomó i el Catllar. Actualment hi ha 112 socis, xifra que es manté estable

Al 2001 el CEG fixa la seva seu al Casal de Vila-rodona, entitat que disposa d’una sala polivalent que permet disposar d’un espai per a exposicions, conferències i xerrades amb comoditat per a tothom i els mitjans tècnics adients.

Des del 1996 el CEG publica “La Resclosa”, una miscel·lània d’articles de temàtica diversa relacionats sempre amb les terres del Gaià. Algunes edicions han estat monogràfiques i d’altres han estat un compendi d’articles. Publicació de referència pel territori.

Es poden consultar a http://www.raco.cat/index.php/Resclosa

També s¡han publicat diversos llibres monogràfics com “El Cooperativisme agrari a Vila-rodona. (1996) i “Els castells del Gaià” (1999). L’any 2000 s’enceta la col·lecció Montagut, amb “La vall del Gaià al primer terç del segle XX. Fotografies de Francesc Blasi i Vallespinosa”. A hores d’ara aquesta col·lecció ja compta amb 4 números. El CEG també ha col.laborat en l’edició d’altres llibres, sempre amb el territori del Gaià com a rerefons. El fet de participar l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), permet fer intercanvis de les publicacions amb una bona colla de centres d’estudis del país i augmentar la difusió dels treballs realitzats.

Des de bon començament el CEG forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Col.labora activament amb l’Associació Terres del Gaià.

El finançament del CEG procedeix de les quotes dels socis, (sobretot l’aportació dels socis institucionals), de la venda de les publicacions i dels ajuts econòmics que s’han anat obtenint de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de l’Alt Camp (fins el 2008), l’Ajuntament de Vila-rodona, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Privada Mútua Catalana, per citar els més destacats.

Creiem que els centres d’estudis desenvolupem una tasca molt important per fomentar el coneixement i l’estima de territori, creant un sentiment de pertinença, i per no perdre els referents de tota mena que tothom té.

Centre d’Estudis del Gaià

Entrevista de Maribel Serra als presidents del CEG

JOSEP ZARAGOZA, PEP CALÇÓ (El Catllar, 1948)

9 d'octubre de 20159 d'octubre de 2015 Terres del Gaià Deixa un comentari

En Pep és, era paleta. I moltes més coses. Fa dos anys que està jubilat. Però només de la feina oficial, perquè jubilar-se del tot és impensable per a ell. Sap tant i tant, ha fet tantes i tantes coses, que resulta gairebé impossible explicar-ho en quatre ratlles.

“Sempre m’han agradat les pedres” diu. També els llibres, que en té la casa plena. I observar la Natura. “em passava el dia al riu, observant els ocells, coneixent les plantes”. Tanta era la seva curiositat i les ganes d’aprendre que va convertir-se en un autodidacta insaciable.

Va anar a aprendre de paleta a l’Escola del Treball de Tarragona. També hi va aprendre a fer ràdios galena. A explorar, conèixer i reconèixer el territori…tot amanit amb molts llibres. Allò de la pràctica i de la teoria. I un dia va descobrir peces de sigilatta en unes restes arqueològiques prop del Catllar. Ens diu que hi va arribar a localitzar 27 viles romanes dins del seu terme.

De ben jove va anar a treballar de paleta amb Ramon Rull, del Catllar, fins que aquest es va jubilar. Aleshores, el Pep va estar 4 anys a l’atur que va aprofitar per aprofundir en el coneixement de les pedres, però ara ja escollia els tipus de pedres, no li valia qualsevol. Va conèixer l’ Eudald Carbonell l’any 1990, i el va portar als Vinyets, un jaciment prop de l’embassament del Gaià. En el clot que es va fer per construir-lo en Pep havia trobat sílex en una seqüència estratigràfica. L’Eudald exclamà: “ això es un Olduvai en petit!” https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorja_d%27Olduvai

Després d’unes excavacions als Vinyets (El Catllar, 1991) , http://bit.ly/1JeP44w, d’on treu el renom amb que se’l coneix en el món dels entesos en pedres, en Pep “Vinyets”, va estar 10 anys a les campanyes d’Atapuerca, entre d’altres jaciments, a la Gran Dolina. Muntant bastides i altres andròmines. Voluntari arqueològic , si se’n pot dir així . Perquè sempre li va fer mandra estudiar la carrera, tot que en algun moment s’hi va posar, Experiència , moltes passejades i intuïció , amb això ja fa. I fa molt.

EL 1996 entra a la brigada de l’Ajuntament del Catllar a fer de paleta. I d’arqueòleg encara que no ho posés al seu contracte. Va participar en l’excavació del fossat del castell, dirigida per l’arqueòleg Josep M. Vergès, en la que van trobar un poblat de l’edat del ferro. L’any 2003 reprèn les excavacions amb l’arqueòloga Marta Fontanals, i després col·labora en la restauració. Coneix el castell potser millor que casa seva; l’entén i l’estima. Un privilegi gaudir d’una visita amb el Pep de guia.

El 1994 el gran incendi de Vespella de Gaià li aportà dades imprevistes: fragmenta de ceràmica de segle XV ,pedres de destrals prehistòriques , enterraments , empremtes medievals…..un tresor que ajuda a establir una seqüencia històrica de la població al Camp de Tarragona.

Seria innumerable precisar tots els jaciments on ha treballat, investigat, gaudit el Pep. Bàsicament al Camp de Tarragona, on va participar en el projecte Francolí-Gaià que estudia els poblaments prehistòrics d’aquesta àrea

http://bit.ly/1P8oaAk

Deixeu que us parli de forns de calç, de com es fan les tàpies, del tipus de construccions sarraïnes, de les ceràmiques, de les sitges , de pintures rupestres o d’incisions a la pedra, de com funcionen els molins o de les plantes del Gaià . De tot allò que sap, de tot allò que ha descobert.. Gran conversador, deixeu que us empelti el seu entusiasmedavant d’una cervesa, sense preses.

Maribel Serra

SALVADOR PALAU RAFECAS, Santa Coloma de Queralt, 1948

27 d'octubre de 201427 d'octubre de 2014 Terres del Gaià 2 Comentaris

Coneix els protagonistes del territori

Qui és en Galo ? doncs tot va començar quuan en Galo feia de paleta, i li agradaven – i li agraden – les pedres, però també era, i és, un aficionat a la fotografia i un enamorat de la terra…

De ben jove ja participa en algunes associacions i entitats, és allò que avui en diríem un“dinamitzador” natural, amb una curiositat sense límits, i ganes de marxa, i algunes vegades una mica de “brega”, i és que feia de “Satanàs” als Pastorets, boxa i castells (De la Jove) (http://usuaris.tinet.cat/jde/biograf.htm con. 2014-07-31)

En Galo comença a fer fotografies, sobretot d’esglésies romàniques, a la Conca de Barberà i després a la resta de Catalunya. Aprofita vacances i caps de setmana, de vegades amb amics i família. D’altres vegades sol, amb el gos, i dormint al ras o al cotxe.

De fet, no només fa fotografies, sinó que aconsegueix recollir una important col.lecció de fotografia antiga d’arquitectura i paisatge rural sobretot, però no únicament.

Ja hem dit que li agraden els edificis històrics; sobretot uns de concrets, els molins. I va fotografiar, inventariar, documentar, els molins fariners de Catalunya, mooooooolts, tots els que ha pogut trobar. Els seus estudis ens han servit de guia als aprenents que venim al darrera; he d’admetre que fins que no vaig topar amb “800 molins fariners de Catalunya : des de El Sènia i l’Algars al Cardener-Llobregat” [i], d’en Galo, no tenia la més mínima idea de com funcionava un molí. Ell em diu que s’hi va interessar perquè trobava que eren uns edificis situatts a molta alçada respecte al riu, i es preguntava si pujaven l’aigua a “galletes”, més o menys com jo, per sort els seus estudis ens ressolen el dubte. No en va tenir prou amb els molins, però, i va continuar fent fotos, documentant edificis i fets històrics, i escrivint, perquè les seves ganes de saber no s’aturaven. Col.laborà en l’elaboració del patrimoni arquitectònic de Catalunya , també en la investigació toponímica per als mapes del Servei cartogràfic de la Generalitat. Va fer un recull dels renoms de les cases de Santa Coloma, col.laborà amb els Amics del Romànic…no hi cap en aquesta pàgina tot el seu CV. Cal destacar que, de la mà d’Albert Manen fou pioner, el 1981, a estudiar i divulgar els fets de la Guerra Civil a la Conca de Barberà.

El Galo també ha estat assessor de restauradors de molins, ha fet xerrades, ha escrit articles (el primer l’any 1976 en castellà, al Correo Catalán), ha practicat la història local; personalment li agraeixo els seus estudis sobre la conca alta del Gaià, molins i torres, llegendes i història. Però, sobretot, ha estat i és, un home planer, afable i molt savi… una bona companyia a les Marxes del Gaià !!

Li preguntem, Santa Coloma és Baixa Segarra (comarca geogràfica però no política) o Conca de Barberà ?

Administrativament som Conca de Barberà, però hi ha una reivindicació més o menys generalitzada de la denominació de Baixa Segarra, de la qual no en sóc gens partidari. El més lògic és la denominació d’Alt Gaià, referència a raons de l’entorn natural molt menys discutibles que raons administratives o polítiques.

I per què Galo ? Doncs, és el renom de la casa.

Els llibres del Galo : http://usuaris.tinet.cat/jde/galo.htm

[i] PALAU RAFECAS, S. (1994) Santa Coloma de Queralt: Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc “800 molins fariners de Catalunya : des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat”