Energies Renovables. Si però no a qualsevol preus. Resposta de la Generalitat al Manifest presentat per Terres del Gaià

Resposta Generalitat al manifest sobre energies renovables

 

Podeu consultar el manifest:

Entitats i administracions signants:

Santa Coloma de Queralt, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació mediambiental La Sínia, Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Associació Bràfim Coopera, Centre Excursionista La Xiruca Foradada, DO Tarragona, Cooperativa l’Aresta, Casal popular La Barraca (Pla de Santa Maria), Ajuntament de El Pont d’Armentera, Ajuntament d’Aiguamúrcia, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Ajuntament de Rodonyà, Ajuntament de Bràfim, Consell Comarcal del Tarragonès, Casal Popular La Turba, Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona, Unió de Pagesos Tarragonès, Institut d’estudis Vallencs

 

Cal també fer notar que hi ha una carta del Consell d’alcaldes de l’Alt Camp, i una declaració oficial del Consell d’alcaldes de la Conca de Barberà, així com el manifest de Xarxa Sud Catalunya, GEPEC i la Plataforma territori sostenible del Camp, ede la qual en forma part l’Associació Terres del Gaià.i

 

La nova gestió del voluntariat amb la incorporació de la XOAG.

A la Sínia, el voluntariat sempre ha estat un del nostres pilars fonamentals i s’ha dut a terme amb eficàcia i consistència, però mancava d’una estructura definida. La incorporació de la XOAG ha estat una evolució en el nostre mètode de gestió de voluntariat.

La XOAG ens ha permès assolir els nostres objectius desenvolupant una estructura més definida en el nostre pla de voluntariat. Amb aquest nou mètode creem dues branques de gestió dels voluntaris i voluntàries que ens permeten distribuir l’acollida dels participants. Per una banda la XOAG (branca de voluntariat continu) i d’altra banda #CONNECTEMELGAIÀ (branca de voluntariat esporàdic).

Redefinir l’estructura del pla ha suposat una  millora que ens permet, poc a poc,  fer créixer el voluntariat enfortint el vincle entre l’entitat, els voluntaris i la natura.

Vam arrancar el projecte amb moltes ganes de veure créixer el voluntariat i  unir els voluntaris dels diferents municipis de la conca en una sola Xarxa d’Observadors.

Ser testimonis i organitzadors d’aquesta iniciativa ens ha enriquit fent-nos aprendre a gestionar un volum més gran de participants, i com hem esmentat anteriorment, impulsant-nos a redefinir i millorar la nostra estructura de voluntariat ambiental.

Des d’un començament la XOAG (Xarxa d’Observadors Ambientals de la conca del riu Gaià), va rebre una bona acollida registrant tant sols en les seves cinc jornades de presentació seixanta-tres observadors/es veïns/es de la conca.

 

 

Durant la resta del projecte, el numero d’observadors ha anat creixent de manera més progressiva però notablement positiva en l’actual context de COVID.

Volem destacar la incorporació de la campanya primavera-estiu de seguiment del corriol camanegre i de la campanya de seguiment de tortuga babaua i fauna marina 2020, on van participar més de 70 voluntaris de diferents indrets de Catalunya per garantir la protecció de fauna que habita i nidifica al nostre litoral.

Des de l’entitat volem agrair el recolzament per part de la ciutadania que impulsa l’educació i el voluntariat ambiental.

Andrea Córdoba, La Sínia

MANIFEST: VOLEM ENERGIES RENOVABLES PERO NO A QUALSEVOL PREU

Terres del Gaià, fent-se ressò de la preocupació al territori, sobretot a la Conca de Barberà, ha redactat un manifest que proposa la implementació d’energies renovables des d’una visió del territori, i aportant per alternatives a les grans empreses i a les instal.acions massives. Per això demana una oratòria de l’aplicació del decret mentre entre tots hi treballem.

Cerquem el suport d’administracions, entitats, societat civil i productors.

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables, un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs, i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. La possibilitat que els ajuntaments puguin acollir-se a una moratòria en la concessió de llicències fins a la revisió del Decret 16/2019.

 

 

      

Foto TribusdelaSegarra                                                Foto Tarragona digital

 

Signatures recollides: (s’anirà actualitzant)

Ajuntament de Salomó, Ajuntament de Querol, Ajuntament d’Altafulla, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació mediambiental La Sínia, Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Associació Bràfim Coopera, Centre Excursionista La Xiruca Foradada, DO Tarragona, Cooperativa l’Aresta, Casal popular La Barraca (Pla de Santa Maria), Ajuntament de El Pont d’Armentera, Ajuntament d’Aiguamúrcia, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Ajuntament de Rodonyà, Ajuntament de Bràfim, Consell Comarcal del Tarragonès, Casal Popular La Turba, Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona, Unió de Pagesos Tarragonès, Institut d’estudis Vallencs

REUNIÓ DE PARTICIPACIÓ PEL PLA DE MESURES DE L’ACA  PER LA CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL PERÍODE 2021-2027

Us oferim el resum de la reunió virtual de participació de l’ACA a la que van assistir alguns membres de Terres del Gaià.

 

El pla de mesures està dividit en 4 apartats:

1.- Millores en nuclis ja sanejats:

Una de les mesures previstes es el nou col·lector El Catllar – La Riera, el projecte ja ha estat a informació pública. Vam comentar que no s’ha acceptat cap al·legació ni tan sols les que proposaven passar trams del col·lector per camins en comptes de finques agrícoles. No s’ha tingut en compte l’opinió del territori.

Vam preguntar per la actuació prevista per la eliminació d’aigües blanques del sistema de Valls i ens van contestar que ja està en marxa.

Vam preguntar també si estava previst el tractament terciari a la depuradora d’Altafulla, el qual permetria aprofitar l’aigua pel camp de golf i altres usos i ens van dir que si.

2.-Actuacions en nuclis no sanejats:

Inclou el sanejament de la major part dels pobles de la conca del Gaià que actualment aboquen directament les aigües residuals al riu, a darrera hora es va incloure el nucli de Montferri que no constava al document inicial.

Vam preguntar pel tipus de depuradora prevista(convencional o ecològica) i ens diuen que els tècnics avaluen en cada cas el tipus d’aigües a tractar i prenen la decisió que consideren mes adient.

Pel que fa al nucli de Ferran, està previst que es connecti al col·lector de l’EDAR d’Altafulla i que el finançament està a càrrec de l’Ajuntament de Tarragona.

Vam demanar que en bombaments propers als rius de les noves depuradores, com és el cas de Vila-rodona, es posin sistemes de retenció d’aigües grises per a que no vagin directament al riu en cas de problemes, com passa amb el bombament de l’EDAR d’Altafulla.

 

3.- Mesures genèriques:

En aquest apartat s’inclouen mesures com gestió de fangs, quantificació de sobreeiximents etc.

Vam comentar que s’hauria de preveure instal·lar filtres per evitar que en cas de sobreeiximent residus sòlids vagin a parar directament als rius.

4.- Aquest apartat preveu actuacions en relació a la reducció de contaminants industrials d’origen puntual i descontaminació d’aqüífers.

No es detallen actuacions concretes però l’ACA diu que te molt estudiat la situació de cada aqüífer.

 

  • Vam preguntar pels problemes de la xarxa en baixa de Santa Coloma de Queralt que afecten a la fauna del primer tram del riu però diuen que les xarxes en baixa són competència municipal i no hi poden fer res.
  • En general valorem positivament el conjunt de les actuacions proposades però hi ha una manca de previsió de calendari i de pressupost.

 

Pep Muntadas

Manifest “Volem energies renovables”

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables,un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs,i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. Una Moratòria en la concessió de llicències per part dels ajuntaments fins a la revisió del Decret 16/2019.

               dades territorials parcs eolics i parcs solars

 

PROCES PARTICIPATIU PLA DE GESTIÓ MASES D’AIGUA 2022 – 2027

El passat dijous dia 16 es va fer a Tarragona la darrera sessió de diagnosi del tercer cicle del Pla de Gestió de masses d’aigua per al període 2022 – 2027 organitzada per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). En les reunions anteriors, cada sector per separat (administracions, agricultors-ramaders, industrial i ambiental), va fer les seves propostes de diagnosi sobre els problemes que pateixen les diferents masses d’aigua de la nostra demarcació, principalment les conques del Gaià i del Francolí. En aquesta ocasió la reunió era conjunta per tal de posar en comú les diferents visions dels problemes.

En general es va coincidir en què els problemes actuals són els mateixos que es van posar de manifest en anteriors processos participatius, i que encara no s’han afrontat: estat de les lleres, contaminació per nitrats, manca de sanejament urbà, manca de reutilització d’aigua depurada, abocaments industrials, manca de cabals ambientals etc.

Ara s’ha obert un període de temps durant el qual, els tècnics de l’ACA, elaboraran un pla de mesures per fer front a les problemàtiques detectades. Un cop enllestit, l’ACA  valorarà la conveniència de convocar una novaa sessió de participació, prevista, en principi, pel mes d’octubre.

                                                                                                                                                                                                                                                                        Pep Muntadas

Procés de participació sobre el futur de l’aigua a Catalunya (2022-2027)

 

LA PARTICIPACIÓ A L’ACA (Agència Catalana de l’Aipatrigua)

El passat 26 de setembre l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un Procés de participació corresponent al 3er Cicle de planificació hidrològica per al pe­ríode 2022-2027. Aquest procés obeeix a la Directiva Marc Europea sobre masses d’aigua, i ha de servir per definir les problemàtiques principals, i definir l’estratègia, els criteris i les prioritats per afrontar-les.

El procés es divideix en quatre fases, la primera fou la de presentació.

 

Pròximament començarà la segona fase que es treballarà sectorialment, amb l’objectiu de recollir reptes i propostes de cadascun dels sectors:

  • Administració
  • Agroramaderia i forestal
  • Associacions Ambientals
  • Empresa i industria

 

La tercera fase seguirà els següents eixos temàtics a través de tallers de propostes, la participació és oberta a qualsevol interessat per un o més temes:

  • Contaminació urbana, industrial i sanejament
  • Contaminació associada a pràctiques agrícoles i ramaderes
  • Qualitat hidromorfològica, biològica i cabals ambientals
  • Garantia d’abastament, eficiència, estalvi i consum
  • Planificació dels riscos associats a la inundabilitat contaminació urbana, industrial i sanejament

 

La darrera fase recollirà totes les idees sorgides de les fases anteriors.

 

Des de Terres del Gaià tenim l’experiència de participar en els anteriors processos, i hem comprovat com coses que vam dir ara fa 12 anys encara estan per resoldre. També constatem una participació més baixa del que ens agradaria.

Les pròximes sessions seran pel sector de l’Administració, l’agroramader i el forestal, i es faran el 7 de novembre a Tarragona. Us passem l’enllaç per a qui es vulgui inscriure. Ho podeu fer, si voleu a títol individual. La participació sempre és important. En aquesta ocasió es fa especial esment de la participació de dones, fins ara poc representades. Així doncs, us animem a totes !

https://participa.gencat.cat/processes/tercercicleaigua/f/2661/

Antoni Ruiz de Castroviejo

Seguim de centenaris. Un llibre commemora la construcció del Celler de la Cooperativa agrícola de Vila-rodona

El dissabte dia 13 de juliol a la 7 de la tarda al Celler Cooperatiu de Vila-rodona es presentarà el llibre 100 anys creixent junts. Centenari del Celler Cooperatiu de Vila-rodona (1919-2019). Conreus, paisatge,patrimoni i història. El llibre d’un format de 29 x 24 cm., amb tapa dura i 192 pàgines ha estat coordinat per Josep Santesmases i Ollé. Està dividit en cinc capítols: La geografia i el paisatge; El patrimoni que personalitza; La història; Els conreus, el curs de l’any; El Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit SCCL. Cada capítol alhora està subdividit en diversos temes: en total 52 articles redactats per una vintena de persones, des de perspectives diferents: literària, històrica, artística o patrimonial i tècnica. Cada article està encapçalat per una cita literària, d’assaig o documental.

El llibre està profusament il·lustrat amb 194 fotografies actuals, 28 fotografies històriques, 7 reproduccions d’obres pictòriques i 14 imatges de documents de tipologia molt diversa. Una vintena de fotografies es presenten a doble pàgina.

El plantejament de l’obra parteix de la recreació de l’entorn agrari, geogràfic, paisatgístic i patrimonial que des de l’epicentre vila-rodoní s’expandeix cap al territori que actualment aporta verema al celler ja centenari. Igualment són breument contemplades les històries de les cooperatives amb conveni o fusionades amb la de Vila-rodona, com ara les de Valls, el Pla de Santa Maria i la Secuita, així com el present dels serveis que presta el Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona.

La presentació del llibre anirà a càrrec de Montserrat Soronellas, professora titular del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. Seguidament es farà la presentació del cava del Centenari.