Ja hi som. Un altre any a baixar el Gaià a peu. Des de Santa Coloma al mar.
29,30 d’abril i 1 de maig. Podeu apuntar-vos al formulari que trobareu en aquest blog o escriure’ns un correu a terresdelgaia@gmail.com
Categoria: General
I DESPRÈS DE LA GAIANADA QUÈ ?
El 2 de novembre l’aigua del Gaià va baixar amb una força que, probablement, no s’havia vist des de l’Aiguat de Sant Cinto, el 1921. Les dades de la pujada de les aigües, les inundacions, alguns camps de conreu arrasats, equipaments desapareguts, estructures de rec malmeses…la llista és impressionant. Les imatges també.
Tot i així, i sortosament, no es van haver de lamentar danys personals i, possiblement per això, i perquè el Gaià és un riu petit i poc conegut, els mitjans se’n van fer poc ressò.
El 1921 l’aigua va inundar les terres baixes. Al novembre, l’embasament del Catllar va parar el cop; va pujar gairebé 10 metres i es van haver d’obrir comportes. És clar però, que sense urbanització massiva a la costa tampoc hauria calgut que un embassament parés el cop.
La Gaianada va fer mal, és clar. Cosa que lògica d’altra banda, tenint en compte que els rius mediterranis ja les fan aquestes coses. Malgrat això, la riuada també pot ser una oportunitat. La força de l’aigua va eixamplar la llera, va retornar, en alguns punts, el riu al seu curs original, va redescobrir espais oblidats sota la bardissa i va fer arribar aigua a la desembocadura, després de 40 anys !!
L’aigua va arrossegar arbres monumentals, fustam de tot tipus, estructures, vehicles, rodes—i una quantitat incomptable d’escombraries i andròmines. L’ACA va fer actuacions d’urgència en estacions de captació, carreteres i passos. Es van recollir, trinxar i evacuar gran quantitat d’arbres arrossegats pel riu, bàsicament prop de les àrees habitades.
I ara què ? hi ha trams, especialment a l’Alt Camp, plens de restes d’arbres, arbustos, objectes diversos. Gran part de la desfeta natural serà reabsorbirà pel mateix riu. El problema principal, però, rau en l’acumulació de detritus de tot tipus, i les runes i andròmines repartides per la llera. Al municipi d’Aiguamúrcia, per exemple, podem contemplar dos cotxes, un dipòsit de tractor i un parell de bicicletes, com a monument a la modernitat, la que viu d’esquenes al riu. I de porqueria, la que vulgueu, arreu del curs del Gaià.
D’altra banda, les actuacions de la maquinària que ha intervingut al riu, han deixat un accés fàcil que, malauradament aprofiten motos, quads i 4 x 4. Molts trams del Gaià estan inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i són Espai d’Interès Natural. Cal que tots plegats ens involucrem en la conservació d’aquest riu, en protegim i posem en valor la seva biodiversitat i patrimoni social i cultural.
Les Administracions hi estant treballant. S’han d’avaluar els danys més enllà de les infraestructures i béns privats. HI ha tota la xarxa turística malmesa, el Camí de les terres del riu Gaià. I sobretot la neteja de deixalles i el manteniment de la llera i el bosc de ribera. Ara cal treballar conjuntament amb els agents del territori i organitzar un calendari d’actuacions.
Maribel Serra
Recuperem un article de Narcís Carulla. L’impacte del pantà del Gaià
Ara que la Gaianada del 2 de novembre del 2015 ha fet arribar el cabal del Gaià de nou a mar, ara que comptem amb el respecte per llei al cabal ecològic, ara que som camí de recuperar el riu, poc a poc, voldríem recomanar-vos un interessant article de Narcís Carulla, publicat el 1999 a la revista “Estudis Alrafullencs”, que no per tenir uns quants anys deixa de ser actual.
L’article parla de manera objectiva i quantitativament, de l’impacte econòmic que es deriva de l’explotació de la presa del Catllar i el desviament d’aigua cap a les instal.lacions de Repsol a Tarragona. Un impacte econòmic quantificat a partir dels canvis mediambientals, de les pèrdues ecològiques i paisatgístiques.
La introducció explica en quin context va ser possible aquesta concessió a Repsol. Fa una interessant reflexió històrica sobre l’aprofitament de l’aigua del Gaià, sempre sobre explotat ja des d’època romana, i amb un cabal més aviat escàs.
Per als més tècnics hi trobareu explicades les característiques morfològiques de l’embasament i les seves deficiències constructives endèmiques.
L’article se centra a quantificar les pèrdues econòmiques i l’impacte ambiental de la manca d’aigua des del Catllar cap a mar, en quatre punts :
- La manca de sediments que arribin a la platja, importants en la seva regeneració
- La manca recàrrega d’aigües subterrànies,
- L’afectació sobre els regadius vora del riu
- La manca d’aportacions llimoses (fangs) que les crescudes feien arribar a l’horta de la part baixa de la conca
Tot i que l’article, “un element d’informació i reflexió”, es dirigeix als “representants socials o polítics”, la informació és interessant i valuosa per la comunitat en general, sobretot per aquells que vivim a la conca, que vivim de cara al riu. Ens adonem, de cop, del que s’ha perdut, del que encara s’està perdent
http://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/205682
Maribel Serra
.
Coves Roges, l’esquerda del pantà
Els recs secs
El que es va endur el pantà. Paperera. Gaianada abans del pantà, any 1964 0 1965
Llegenda: Les Albaredes de Santes Creus
La construcció de les edificacions principals del monestir de Santes Creus esmerçà grans esforços i molt de temps. Calgué aplanar els terrenys i remoure terres amunt i avall; de primer la terra sobrera s’escampava al voltant del cenobi, pels horts i vinyes que havien d’esdevenir domèstics. Arribà un moment però, en que calgué cercar altres camins i aleshores, l’Abat tingué la pensada d’escampar les terres sobreres a la riba del riu, on podrien després plantar-hi arbres pel gaudi i ús de la comunitat.
Els monjos anaren acumulant la terra vora la llera del riu en el lloc on més s’eixamplava, al vessant esquerre del Gaià i hi plantaren àlbers.
Tanta era l’activitat constructiva que el monjo encarregat de traginar la terra cap al riu, cada dia havia d’anar més lluny a deixar-la. Un dia, mentre descansava de tant feixuga feina, se li aparegué un estrany personatge que li va preguntar perquè estava tant cansat, i el monjo respongués que l’Abat cada dia el feia anar més lluny a llençar al terra i ja no podia més. Aquell personatge, que no era altre que el Dimoni, li digué:
- Si jo fora vós, no aniria tant lluny i la tiraria aquí mateix
- Però és que l’Abat vol que la reparteixi riba avall
- El que vol l’Abat, que en això no hi entén res de res, és que vós us canseu debades, per posar-vos a prova. Si l’hagués de traginar ell, la terra, no ho diria pas això. I és que la vostra feina és ben inútil perquè si llanceu la terra a la vora del riu, la mateixa aigua ja la farà lliscar riba avall-
El monjo es va deixar convèncer i a des d’aleshores, va buidar les carretades al final mateix del camí que, des del monestir menava directament al riu. I efectivament, la terra cada dia lliscava riba avall i aviat s’hi van poder plantar arbres. Però la terra no lliscava gràcies a l’aigua, sinó que era el Dimoni qui feia la feina. Ja es pensava que havia enganyat el monjo i podria tenir la seva ànima, quan va arriscar massa i el va tornar a temptar. El monjo s’adonà que l’estrany personatge es preocupava massa d’ell i finalment li explicà a l’Abat, que li ordenà que no anés més a llençar terra al riu.
El Dimoni veient-se atrapat i per venjar-se, aquella nit treballà de valent traslladant tota la terra de la riba esquerra a la riba dreta. Va fer tant terrabastall que l’Abat es despertà i l’anà a trobar. En nom de Déu li ordenà que deixés de carretejar terra, i efectivament, per molt que el Dimoni ho intentà, ja no pogué arrossegar més terra perquè es va tornar pedra.
Avui dia encara es pot veure aquest petit turonet de pedres que separa ambdues alberedes i en el que mai no s’hi ha pogut plantar res.
Maribel Serra
FORT I COGUL, Eufemià. Llegendari de Santes Creus. Barcelona : Fundació Salvador Vives Casajuana, 1974)
Fira “Som terra de safrà”a Santa Coloma de Queralt
El dissabte 14 de novembre d’enguany es va celebrar a Santa Coloma la primera edició de la festa del safrà. Sota el nom genèric «Som terra de safrà» es van englobar tot un seguit d’activitats, la majoria d’elles enfocades a promoure el cultiu, la comercialització, l’ús i la cultura del safrà. Com ja vam publicar en un post anterior, Santa Coloma, a l’Alt Gaià, havia sigut segles enrere un centre molt important a nivell europeu, i actualment podria ser una oportunitat pel territori.
Entre els actes cal destacar una exposició, durant tot el cap de setmana, a la sala gran del castell on s’hi exposaven diferents estris i documents històrics i panells informatius. Al matí en Jaume Martell va fer una visita guiada pel call jueu, passant per llocs i explicant la història dels jueus i els seus vincles amb el món del safrà. Al migdia es va fer una xerrada a càrrec de Teresa Helena Balcells sobre «el safrà i les seves aplicacions mèdiques a l’Edat Mitjana» i una taula rodona amb la presència de Joan Cartanyà de Montblanc (productor i comercialitzador de plantes aromàtiques), Joan Corbella de Rocafort de Queralt (comercialitzador d’espècies), i Jaume Martell (petit productor de Santa Coloma). En acabar hi va haver un tast de diferents productes locals elaborats amb safrà (crema de formatge, embotits, pa, gelea, …). Boníssims!
Al migdia els restaurants de la vila oferien «menú del safrà» i a la nit els bars «tapes ensafranades». I a la tarda taller de melmelades a càrrec de «Al pot petit hi ha» i manualitats a càrrec de «Art Santa Coloma».
Va completar la festa espectacle de circ infantil al matí, batucada amb el grup colomí «Ben sonats» a la tarda, i nit de música jove a l’Estrella a la nit.
Durant tot el dia i en diferents llocs del casc antic del poble hi va haver mostra fotogràfica del safrà.
Antoni Rius
EL GAIÀ ARRIBA AL MAR DESPRÉS DE 40 ANYS
Vídeo de Joan Blanch
Les anguiles s’adonen que el riu ha arribat al mar.
Les pluges de començament de novembre van fer créixer en 10 metres el nivell del pantà del Gaià a El Catllar.
L’ACA i Repsol, propietari del pantà, han decidit alliberar aigua. Les comportes van obrir-se ahir; l’aigua baixava amb força i carregada de fang. El riu ha arribat a la seva desembocadura, a la platja de Tamarit, vuit hores després. Recorrent un camí, que malgrat els 40 anys, no ha oblidat. L’aigua ha tornat a córrer pel Catllar, per Ardenya, per la Riera, per les hortes i els camps, pels antics molins fins arribar a la platja.
Emocionats uns quants activistes, entusiastes, ambientalistes i veïns miraven meravellats l’arribada de l’aigua fangosa, endinsant-se en la mar, obrint-se camí enmig de l’aigua salada, tornant a casa, i aleshores ho han vist, una anguila ha estat la primera a descobrir que el riu és novament viu i ha pujat aigües amunt.
El pantà, propietat de Repsol, es va construir l’any 1975 per donar servei a la refineria de Repsol a Tarragona. El 2011 es va signar un conveni entre l’ACA i Repsol que permetria alliberar aigua del pantà per mantenir el cabal ambiental del Gaià, però només s’obren comportes un cop a l’any i si hi ha aigua suficient a l’embassament. La Plataforma “Salvem al Gaià”, membre de Terres del Gaià, demana que les comportes puguin obrir-se tantes vegades com la quantitat d’aigua embassada ho faci possible.
Maribel Serra
Vídeos de Joan Díaz
Fotos de Mercè Casabona
GAIANADA novembre 2015
Podeu veure un ampli recull de fotografies de la Gaianada a l’àlbum de Terrres del Gaià que anem actualitzant. No us les perdeu. Impactants
http://bit.ly/1XS2cGJ
Sant Martí de la Brufaganya i el riu Gaià
Sant Magí de la Brufaganya
El naixement del riu Gaià també té una llegenda, o dues. Diuen que les terres per on ara passa el Gaià tenien poca aigua. Els veïns varen demanar insistentment a sant Magí que solucionés aquest problema. En aquella època se li atribuïen molts miracles. Al final, cansat, llençà el seu gaiato tant lluny com va poder. Allà on va caure hi va néixer el riu. I d’aquí li ve el nom de Gaià, del gaiato.
També s’explica que Sant Magí fou martiritzat a principis del segle IV pels romans. Portava uns trenta anys retirat en una cova de la serra de Brufaganya, al terme de Pontils, fent vida d’eremita i sent alimentat pels àngels.
El prefecte Dacià va iniciar la persecució als cristians seguint l’edicte de l’Emperador Maximià. En conèixer l’èxit de les prèdiques i miracles de Magí el va fer agafar. En Magí, però, es va negar a abandonar la seva religió. Fou alliberat pels àngels i tornà a la cova. Els seus perseguidors el trobaren, no sense abans patir tot tipus de calamitats. Després de martiritzar-lo una bona estona li van demanar aigua perquè estaven assedegats. Magí donà tres cops amb el gaiato a la roca i sortiren tres fonts. Els soldats, després de dormir una estona, el degollaren definitivament. En aquell lloc s’hi construí, posteriorment, una capella i és des de llavors un indret de peregrinatge. Diuen que l’aigua de les fonts, si la veus, cura malalties. El mal d’esquena, no, que jo ja ho he provat.
Pel que fa a Magí, fou canonitzat i declarat patró de la ciutat de Tarragona. Com a curiositat cal recordar que durant les festes de sant Magí de Tarragona es va a buscar aigua a les fonts de Sant Magí de la Brufaganya.
Pere Sadurní, l’any 2000 (Folklore del Penedès. Vol. 1. Sant Sadurní d’Anoia: Fundació Caixa Penedès, pàg. 334) va recollir l’anècdota dels rosers. Resulta que al santuari de la Brufaganya hi havia una filera de rosers, entre la cova i la font, que tenien uns pètals ben especials. Eren tan vermells que semblaven tacats de sang. Diuen que nasqueren en aquest lloc recordant el martiri del sant en aquest camí. A la Llacuna hi ha una família que encara té un d’aquests rosers que guarda a casa com un tresor.
Sant Magí de la Brufaganya és dels llocs mítics del territori i condensa un bon grapat de miracles, aparicions i curacions.
Llegenda adaptada per Jordi Suñé / Il.lustració Ruta del Cister
Finalitza la campanya de voluntariat de la tortuga babaua a les platges tarragonines
El passat 20 de setembre es va donar per finalitzada la campanya de voluntariat de la tortuga babaua que aquest estiu ha mobilitzat més de 100 persones. Cal agrair l’entusiasme i dedicació d’aquests voluntaris que, des del mes de juliol, han realitzat al voltant d’uns 200 transectes per les platges tarragonines. Com ja sabíem, les probabilitats de trobar algun rastre eren molt baixes, i finalment aquest any no s’ha detectat la presència de cap tortuga en les nostres platges.
Tot i així, podem valorar positivament aquesta campanya perquè l’àmplia difusió mediàtica ha permès que els ciutadans prenguin consciència del fet que les platges són hàbitat essencial per a moltes espècies i que cal fer-ne una gestió respectuosa que mantingui els seus valors naturals.
En el marc de la campanya s’ha canviat el model de neteja de les platges, fent passar les màquines de neteja només per la vora del mar per evitar danyar algun niu que hagués passat desapercebut. D’aquesta manera també es contribuïa a la preservació de la vegetació dunar que creix a la zona. A més, la xarxa de voluntaris es mantindrà amb la intenció de reactivar-la l’estiu vinent per a tornar a pentinar les platges a la recerca de rastres de tortuga babaua.
Malgrat aquí no n’hem trobat rastres, aquest estiu s’han detectat dues tortugues que han sortit a pondre a Andalusia (http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.30d4b35a97db5c61716f2b105510e1ca/?vgnextoid=30b0a5507bdae410VgnVCM2000000624e50aRCRD&vgnextchannel=2229b8f8606b8210VgnVCM10000055011eacRCRD)
i a Torrevieja (Alacant)
(http://www.diarioinformacion.com/vega-baja/2015/08/02/tortuga-boba-desova-85-huevos/1661917.html),
Fets que confirmen que aquesta espècie està tornant a escollir les nostres costes com a lloc de posta. Com que les tortugues babaues ponen cada dos o tres anys i normalment tornen a la mateixa platja, l’any vinent hi ha la possibilitat que les tortugues que es van detectar l’any passat tornin a les platges tarragonines.
Esperem doncs tenir més sort !
Alba Muntadas
Fotografies de Jordi Bru
LES TORTUGUES BABAUES A LES PLATGES TARRAGONINES
L’estiu passat dues tortugues babaues (Caretta caretta) van nidificar a les platges tarragonines. L’àrea habitual de cria d’aquesta espècie en perill d’extinció són les platges de la Mediterrània oriental (Grècia, Líbia, Tunísia) i les femelles solen tornar a la platja on van néixer a pondre els ous.
http://cram.org/ca/cataleg-especies/reptils-marins/tortugues-marines/tortuga-babaua/)
Per això els nius de l’any passat a la platja de l’Arrabassada i a la planta Llarga són un fet excepcional que podria constituir el principi de l’establiment d’una zona de cria a les nostres platges. Davant d’aquest fet, l’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa un programa de voluntariat per a realitzar un cens de tortugues durant l’estiu, la seva època de cria.
Quatre associacions mediambinetals s’encarregaran de la coordinació dels voluntaris, el GEPEC (platges del Miracle i l’Arrabassada), el GATA (cala Romana i Savinosa), Plataforma Salvem la Platja Llarga (platja Llarga, cala Fonda i Roca Plana) i L’Associació Mediambiental La Sínia (platges de la Móra i Tamarit i cala Jovera).
Els voluntaris duran a terme transectes nocturns (de 22 a 1h) per tal de detectar la presència d’aquests animals o dels seus rastres. En cas de trobar-ne no s’ha de molestar l’animal (apagar les llanternes i sortir del seu camp de visió) i caldrà trucar al 112 que activarà el protocol d’actuació. Si hi esteui interessats podeu enviar un correu electrònic a blauiverdserveisambientals@gmail.com
Així mateix en el marc d’aquest programa també s’han realitzat unes sessions de formació dirigides a la policia local i al personal de neteja de platges perquè sàpiguen com actuar en cas de detecció d’una tortuga o d’un rastre. En el cas de la neteja de platges també s’ha adoptat un nou protocol d’actuació, per tal que la maquinària de neteja només passi per la zona de la platja més propera al mar. D’aquesta manera no es malmetrien els ous d’un possible niu que hagués passat desapercebut, ja que les tortugues ponen a la zona de la platja més allunyada del mar. A més a més, aquesta neteja menys agressiva també beneficia els petits invertebrats que viuen a la sorra i la flora pròpia de la platja.
Alba Muntadas, coordinadora del projecte de voluntariat de la Sínia
Fotografies de rastres a la platja i de la formació,
