Categoria: General

La lluita per l’aigua a l’horta del Gaià: l’ancestral conflicte pels usos de l’aigua a La Riera de Gaià

Terres del Gaià Deixa un comentari

L’aigua, en tant que font de riquesa, ha estat també font de conflictes. En el cas dels pobles de la riba del Gaià, els conflictes entre els diferents usos (agraris o industrials) han estat una constant al llarg de la història.  A la Riera de Gaià, poble que va néixer i desenvolupar-se a la vora de diversos molins i hortes regades per l’aigua del Gaià, aquests conflictes són inherents a la pròpia història del municipi.

Fotografia 1. Els dos usos de l’aigua coexistien al mateix urbà de La Riera: vegeu la intensa activitat del planter de la plaça major a la vora del Molí del Mig (o de Santes Creus) als anys 40 del segle XX  (Fotografia Josep Maria Ramon)

 

Des de l’edat mitjana l’economia de La Riera ha girat entorn una sèquia (anomenada “síquia”, “sèquia principal” o “rec major”) que desviava l’aigua del Gaià a l’alçada del Catllar i la canalitzava al llarg de5 km vers els termes d’Ardenya, La Riera i Virgili. A llarg del recorregut de la sèquia hi havia quatre molins fariners: el Molí de Fortuny o de Cortades(situat entre els termes del Catllar, La Riera i Vespella), el Molinet, el Molí del Mig o de Santes Creus (propietat dels Marquesos de la Bàrcena), i el Molí de la Torre (propietat dels Comtes de Santa Coloma). Al mateix temps, la sèquia permetia regar una superfície d’horta que a mitjans del segle XIX cobria més d’un centenar d’hectàrees on s’hi cultivava cànem, fesols i cereals en quatre districtes de reg encara existents a l’actualitat: Ardenya i la “Comuna” (la sorra del Gaià) a la vessant dreta de la sèquia, i el Reguerot (o Virgili) i Mas de Benet, a la vessant esquerra i final de la sèquia.

L’horta, els recs, els molins, les basses…foren, fins no fa gaires anys, elements que definien el poble de La Riera. Quan fa un segle, el reporter d’un diari de Tarragona, visitava La Riera, ens ho deixava molt clar:

“La Riera, l’aixerit poble del Camp de Tarragona, el rioler poble de les aigües abundoses, quin plàhermós i rich en fruits rega’l Gayá, lo riuet quiet y silenciós,  lo riuet alegre, lo riuet de les recloses y dels molins” (Lo Camp de Tarragona, 27/10/1906)

Però “lo riuet alegre de les recloses i els molins” fou, durant el segle XIX, l’origen d’un enfrontament entre la noblesa (propietària dels tres molins) i els terratinents (regants): el “Comú” de La Riera (autoritat local del moment) es va convertir en el gran defensor dels interessos dels terratinents davant dels nobles, fet que va portar a la noblesa a apel·lar a instància superiors. Després de diversos contenciosos i de la intervenció del Governador de Tarragona, el 1828 els nobles varen iniciar un pleit davant el Tribunal de la Batllia del Reial Patrimoni, amb seu a Barcelona, màxima autoritat administrativa i judicial del moment.Amb aquest plet, el Comte de Santa Coloma i el Marqués de la Bàrcena buscaven el reconeixement dels seus drets sobre tota la l’aigua que transcorregués per la sèquia a partir de la posta de sol i fins a la sortida del sol.

La sentència del 9 de setembre de 1830 d’aquest Tribunal va donar la raó als nobles i va establir el principi de repartiment de les aigües que romandria vigent durant segle i mig: l’aigua de dia era per als regants i de nit per als moliners; si els regants necessitaven l’aigua durant la nit, l’havien de demanar i compensar econòmicament als moliners.

Fotografia 2. El Molí de la Torre (a l’entrada de La Riera venint de Ferran) era el darrer que feia ús de l’aigua de la sèquia de La Riera. Fotografia Yagüe (Fons Joaquim Grillo).

 

Tanmateix, aquesta sentència (i els recursos posteriors), no va resoldre la qüestió de la distribució del reg entre els propietaris i la formalització dels drets dels regants enfront a tercers va quedar pendent. De fet, arran d’aquesta sentència, els regants de La Riera es trobarien en una situació de fragilitat jurídica que perduraria gairebé un segle.

A partir de mitjans del segle XIX,l’Ajuntament (en tant que autoritat municipal establerta pel nou ordre polític liberal) assumeix funcions de regulació del reg: el 1852 es formalitza una primera “Junta hortelana” de caire municipal que no acabaria de funcionar, i el 1866 l’Ajuntament va establir les primeres normes de reg aplicables al conjunt del municipi.

Fotografia 3. Vista de les hortes de La Riera a la dreta de la sèquia amb l’arbre de la plaça i el Molí del Mig (o de Santes Creus) al fons (als anys 20).Fons Fotogràfic Salvany(Biblioteca de Catalunya).

 

De tot plegat en vàrem parlar el passat 4 d’agost de 2018 al’antic Molí de Santes Creus, actual Molí del Mig de La Riera (Centre d’Interpretació dels Molins del Baix Gaià), on una setantena de persones s’interessaren pel tema i aportaren elements de debat a una recerca que encara està en curs. L’article complet que explica el litigi entre l’Ajuntament de La Riera i la noblesa s’acaba de publicar a la miscel·lània del 2018 del Centre d’Estudis d’Altafulla, Estudis Altafullencs Nº42

Ricard RAMON I SUMOY lariera.seglexx@gmail.com    twitter@HortaiLlum

 

Conclusions Projecte Trivers

Terres del Gaià Deixa un comentari

Durant uns mesos, des de la Generalitat s’ha treballat en el Projecte Trivers per avaluar l’estat dels ecosistemes de rius temporals o de cabal discontinu.

http://territori.gencat.cat/oc/detalls/Article/LIFE-Trivers

membres de l’Associació Terres del Gaià hi han participat, i tot i que no es tracta directament el riu Gaià, les conclusions de les sessions de treball que han generat els participants, són totalment extrapolables, Les podeu consultar:

FORMACIÓ DE LA PLATAFORMA SOS BAIX GAIÀ – PROU AGRESSIONS AL TERRITORI

Terres del Gaià Deixa un comentari

Terres del Gaià és membre de la Plataforma formada per lluitar contra la construcció d’infraestructures que no justifiquen una agressió al territori de gran envergadura. Manifest

El passat dimecres 4 de juliol les Cambres de Comerç de Tarragona i Reus signaven un acord en què, entre d’altres, instaven al Ministeri de Foment a construir un by-pass ferroviari entre la via tradicional i la de l’alta velocitat a la zona del Gaià a fi de reduir el temps de viatge actual entre Tarragona i Barcelona a menys d’una hora.  Aquest acord s’afegeix al que ja van signar temps enrere els alcaldes de Tarragona, Reus, Cambrils i Vila-seca en què també es reclamava aquest by-pass.

Aquesta nova infraestructura suposaria un greu impacte ambiental i paisatgístic en una zona ja molt sobrecarregada, per on en pocs quilòmetres hi passen la via del tren, la N-340, l’A-7 i l’AP-7. A més, la demanda de construcció d’aquest by-pass s’afegeix a la demanda del desdoblament de l’A-7 fins a Torredembarra, que suposaria una nova agressió al territori.

Creiem que el desdoblament de l’A-7 no té sentit tenint en compte que el 2021 s’acaba la concessió de l’AP-7 i l’autopista serà gratuïta. Per tant, no caldria ampliar l’A-7, sinó enllaçar-la amb l’AP-7 a l’alçada de la Mora, la qual cosa tindria un impacte ambiental molt més reduït.

Per altra banda, la construcció del by-pass ferroviari a la zona del Gaià suposaria tan sols la reducció d’uns pocs minuts en el trajecte Tarragona-Barcelona i seria utilitzada només pels trens d’altes prestacions, ja que els regionals seguirien el seu trajecte actual. Per tant la major part dels usuaris no se’n beneficiaria. Creiem doncs, que aquests petits avantatges no justifiquen el greu impacte ambiental que suposaria aquesta obra, tenint en compte que existeixen altres alternatives amb un impacte ambiental i econòmic molt més reduït.

Per tot això, diverses entitats mediambientals, veïnals i socials del territori ens hem unit per constituir la Plataforma SOS Baix Gaià. Els integrants d’aquesta plataforma reivindiquem el valor patrimonial del nostre territori i ens oposem a la construcció d’aquestes noves infraestructures. Demanem als responsables polítics que el projecte de comunicacions del camp de Tarragona es faci de manera consensuada amb el territori i la gent que hi viu, i no tenint en compte tan sols els interessos econòmics. Hem de ser capaços de compaginar el progrés i la preservació i millora del medi natural pel bé de les futures generacions.

Entitats sotasignants d’aquest manifest

– Federació de Veïns de Llevant

– Associació de veïns La Móra-Tamarit

– Associació Mediambiental la Sínia

– GEPEC-EdC

– Assocació Terres del Gaià

GATA

 

 

 

 

IX Marxa Terres del Gaià. Visitem el nostre patrimoni (1) Primera etapa

Terres del Gaià Deixa un comentari

El camí de l’aigua, de la Déu del Gúbia fins al Moli Nou de Sant Gallard.

El camí que recorrerem, és el que feia l’aigua que baixava per la sèquia major; des de la resclosa gran o de l’escorxador, a Santa Coloma de Queralt, fins una mica més avall del molí Nou de Sant Gallard, a la sortida de l’abullor del molí    (vocabulari al final), que retorna l’aigua sobrera al riu Gaia.

Aquest sistema hidràulic té un recorregut d’uns 2,7 Km i un desnivell de 70 m; encara es poden veure les rescloses, amb els cap-recs; el molins fariners, alguns conserven les seves basses, cups o cacaus, sobreeixidors i boixarreres. El recorregut està ple d’enginys hidràulics,  abullons o minetes de desguàs; restes d’algun partidor i algunes boixarreres, que servien per regar els horts que hi ha per sota la sèquia major.

Es poden veure quatre rescloses: la gran o de l’escorxador, la petita o subresclosa, sota el molí Nou; la del molí del Sol i la del Gorg d’En Roca. Comptem set molins fariners: sis d’ells construïts a principis del segle XIII: el molí Nou o d’en Bonfill, el molí de la Torre o d’En Guiribert, el del Pocorull o de l’Arnau Pellisser, el molí del Requesens. Els dos restants, el molí Vell o de Dalt i el molíi Nou o de Baix estant a Sant Gallard i pertanyen al terme de les Piles. El setè moli és el del Sol, que es va construir, posteriorment l’any 1753.

També podrem observar un aqüeducte que servia per passar l’aigua del costat esquerra cap el costat dret del riu Gaia, entre el moli Nou i el moli de la Torre. Un pou de gel construït, segurament al segle XVII, i que prenia l’aigua de la sèquia per fer el gel. Un desaigüe retornava l’aigua del desgel a la sèquia.

Dels quatre partidors que havia tingut aquest sistema hidràulic, ara tant sols en queden unes petits restes al costat del moli del Sol.   I de la sèquia ara tant sols en queden 2 trams: un al principi entre la resclosa de l’escorxador i l’aqüeducte i l’altre entre el moli del Requesens i el moli Nou de Sant Gallard.

Noms de les diferents parts del sistema hidràulic:

Resclosa, assut, peixera, pesquera.

Sèquia, rec, canal, canalera.

Bassa, bassal.

Sèquia de desguàs, canal de desguàs: Sortida de l’aigua del carcabà del moli

Estellador, trestallador, desbromador, bagant: comporta que serveix per menar l’aigua cap a una o altra sèquia o bé cap al riu.

Sobreeixidor: Desguàs a la part alta de la bassa d’un molí que dirigia l’aigua sobrera cap al moli de més avall.

Cup, cacau: és per on l’aigua queia de la bassa del moli  al carcabà; amb la força de la caiguda feia rodar la roda d’àleps.

Abulló, mineta de desguàs: mina soterrada, sovint per un camp de conreu, que retorna l’aigua sobrera al riu.

Boixarrera, boixadera: Forat al fons de la bassa per desaiguar cap al molí de més avall, quant no aquest molia. També designa un forat rodó practicat a la part mes baixa de la paret de la sèquia o rec que menava l’aigua cap als horts de sota la sèquia.

Partidor, distribuïdor: construcció per distribuir l’aigua de dues sèquies o recs i la desvia cap a una altre sèquia o cap al riu

  mapa del segle XVIII

                                                                                                                                                                                                                      Josep M. Mateu “Pepis”

 

FEM XARXA !! 24 DE MARÇ a Santes Creus, Trobada de Terres del Gaià

Terres del Gaià Deixa un comentari

Des de Terres del Gaià organitzem una trobada per tal de fer xarxa i conèixer i treballar diversos àmbits des de tots els punts de la conca del Gaià pel proper dissabte 24 de març al Casalot de Santes Creus.

Serà una trobada festiva per promocionar els productes i productors del territori i per posar sobre la taula tot el que estem treballant. Tallers sobre patrimoni, medi, gastronomia, senderisme… i qui sap si unes noves jornades d’estudi!

Totes les activitats són obertes a tothom i si voleu apuntar-vos al dinar i menjar una bona paella, cal que us hi inscriviu a través de correu electrònic: terresdelgaia@gmail.com

Us hi esperem amb moltes ganes!

Les barraques de pedra seca de Montferri

Terres del Gaià Deixa un comentari

Les barraques i les construccions de pedra seca són part indissociable del paisatge rural de Montferri. Al seu terme municipal s’hi han comptabilitzat dues-centes dotze barraques (20 d’octubre de 2016), cadascuna de les quals està catalogada a l’espai web Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/), un projecte que pretén divulgar i preservar aquest patrimoni. Aquesta xifra el situa com el vuitè municipi de Catalunya amb més construccions d’aquest tipus. I tenint en compte que el terme del poble és de 19,36 km2, surten a 11 barraques de pedra seca per quilòmetre quadrat.

Tot i que les barraques estan repartides per tot el terme, la major concentració es troba a les planes entre Masllorenç i el vessant est de la tossa Grossa. La majoria van ser construïdes a la segona meitat del segle XIX, com ens indica algun dintell gravat, i curiosament un gran nombre estan situades en terrenys que antigament s’havien cultivat, però que ara són ermots. Això ens dóna una idea que aquestes terres més dolentes i amb més pendent van ser treballades per netejar-les de pedra i poder-les cultivar.

Per tipus de planta, les més freqüents al terme de Montferri són les de planta quadrada (amb 74 barraques) i rectangular (amb 57). També n’hi ha bon nombre amb planta circular (28) i irregular (16). Finalment, trobem unes quantes barraques amb plantes més curioses i infreqüents: bessona-composta (11), de ferradura (11), trapezoïdal (8) i el·líptica (7).

Les barraques també es poden classificar segons el tipus de porta d’entrada. A Montferri n’hi ha 77 que tenen un arc de mig punt, el més comú. Quaranta-quatre tenen arc pla, 46 llinda plana, 17 arc primitiu (o d’ametlla, com també es coneix) i 13 arc d’angle.

Segons el lloc en què estan emplaçades, les barraques poden ser aèries aïllades, aèries adossades al marge, terreres margeres i terreres encastades. A Montferri, les més nombroses són les primeres; són barraques construïdes de forma aïllada enmig d’un terreny i en trobem un total de 147. També tenim 44 barraques en què una de les parets està formada per un marge de nivell igual o superior a la barraca (aèries adossades al marge); 14 barraques construïdes dins d’un marge, és a dir, encastades totalment dins el terrer d’una feixa i en què la paret frontal és el propi marge (terreres margeres), i finalment, 6 barraques que aprofiten una cova o forat en una roca, on la part frontal es cobreix amb una paret de pedra seca, deixant un portal d’accés (terreres encastades).

Finalment, l’estat de conservació és irregular: només 157 estan en perfecte estat; la resta (fins a 55 barraques) tenen algun tipus d’enderroc.

 

                                                          

 

Les barraques de pedra seca de Montferri tenen altres elements arquitectònics que val la pena assenyalar. Moltes tenen cocons (armariets arran de terra per guardar-hi frescos el vi i l’aigua) i fornícules a l’interior; altres tenen un petit ràfec o una visera volada a la portada, elements purament decoratius. També hi trobem prestatges de fusta, graons per accedir a la coberta, menjadores per als animals, bancs, paravents, arcs de descàrrega, cisternes, arneres, i, en alguna, clapers (amuntegaments de pedra).

La majoria de les cobertes són de falsa cúpula, és a dir, fetes amb lloses de pedra col·locades a filades concèntriques i volades respecte l’anterior. Acostumen a rematar-se amb una clau de volta o una llosa plana de posar i treure. Per la part exterior, alguna d’aquestes cobertes estan plantades amb lliris de Sant Josep (Iris germanica), com és costum a les terres penedesenques. L’orientació de les portes de les barraques acostuma a ser al sud o al sud-est, buscant la màxima insolació i per protegir-se dels vents freds del nord.

N’hi ha de molt interessants, com la situada entre la pallissa del Claver i el puig de l’Aranyó (codi 7039 de Wikipedra). Està formada per dues estances: la principal, amb menjadora i dos cocons, i la de l’animal, amb menjadora, cocó i fornícula. La primera té una coberta de volta de canó de 13 filades, mentre que l’altra és de falsa cúpula.

També hi ha barraques amb nom propi, com la d’en Gori (codi 6010), altres de molt grans (codi 5739) o amb parets molt gruixudes, de fins a 1,3 metres (codi 7041), i algunes realment boniques, com la situada prop de la font del Moro (codi 10012).

Domènec Ribes i Mateu

                                                                                                                            

Recomanacions de vi de proximitat (s) per l’època de calçotades

Terres del Gaià Deixa un comentari

El caràcter determinant dels vins d’aquesta mena de menjar ha de ser la FRESCOR. La imatge de la carn ens fa pensar en el vi negre. Si aquest apriorisme marca el criteri per escollir el vi, la recomanació serà la Garnatxa (del Priorat, de la Denominació d’Origen Terra Alta o del DO Montsant) jove, fresca, sense gaire criança, potent, aspra i lleument vegetal. Si optem per l’Ull de LLebre, molt extès tradicionalment a Consell Regulador DO Tarragona, també hauríem d’inclinar-nos per vinificacions fresques, tendint a la joventut vegetal més que a la maduresa de les criances. I una opció que també resultarà escaient, precisament pel caràcter intrínsec de frescor especiada és el Trepat de la Conca de Barberà. Igual com ho faria el Sumoll (escàs però molt propi de les zones altes de la Conca del Terres del Gaià. La salsa dels calçots, però, és extremadament densa i potent, tant des del punt de vista del greix com pel que fa a la dimensió calòrica (oli i ametlles, a més d’escalivada d’all i tomàquets, amb les variacions de cada cuiner@). I aquesta base, que segurament és allò que defineix gastronòmicament la calçotada, és especialment indicada per ser regada amb els vins blancs potents de les comarques de Tarragona, incloent les diverses denominacions d’origen que s’hi apleguen (8). Perquè tot aquest greix i la potència que ens fa recordar la calçotada moltes hores (amb posterioritat a l’àpat) necessita frescor, que és una regla quasi intrínseca dels nostres blancs, i la potència que necessitarem per acompanyar la carn greixosa de xai i llangonisses i butifarres també la resolen aquestes Garnatxes Blanques de la Denominació d’Origen Terra Alta o els Xarel•los de la zona del Penedès, incloent algunes primeres “promocions” de Cartoixà Vermell, el Xarel•lo autòcton de Consell Regulador DO Tarragona. Ah! i aquesta frescor imprescindible casa immillorablement amb el porró, un estri lligat a la calçotada des de sempre i des de Bigas Luna, que ens fa mirar el cel, com els calçots, que permet viure l’àpat amb esperit col•lectiu (un dels factors d’èxit de la calçotada, probablement), i que accentua la sensació de frescor que aquesta ingesta calòrica exigeix. I qui busqui una solució alternativa a totes les que hem relacionat els caves joves faran perfectament aquestes funcions refrescants, amb neutralitat i elegància!

Oriol Pérez de Tudela 

     

Projecte TRivers

Terres del Gaià Deixa un comentari

El projecte TRivers està impulsat per la Universitat de Barcelona, i compta amb el suport del programa Life de la Unió Europea i la col·laboració del Gobierno de España, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua.  El seu objectiu és contribuir a l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, als “rius temporals”mitjançant el desenvolupament d’eines per a l’avaluació del seu estat ecològic. En aquest sentit,  s’ha portat a terme un procés participatiu al territori per obrir un debat sobre l’estat dels rius temporals, millorar-ne la diagnosi i proposar mesures per la seva conservació i millora.

Al Camp de Tarragona aquest procés participatiu es va fer durant dues jornades a l’ajuntament d’Alcover, en les que va participar l’Associació Terres del Gaià.

En la primera jornada es va presentar la diagnosi realitzada per TRivers al territori, i els assistents vam fer les nostres aportacions per complementar-la. Es va posar de manifest la dificultat de fer una diagnosi completa dels rius temporals per la manca de dades històriques existents, i per la manca de recursos. Per exemple, no hi ha Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) de torrents. Es va fer evident la manca de control per part de l’administració, de les extraccions d’aigua i de la qualitat de les aigües depurades abocades als rius i torrents; es va parlar de la desaparició d’espècies animals (cranc autòcton, salamandra), i de la manca de consciència sobre la importància dels rius temporals, tant per part de la societat com per part de l’administració. Per acabar, es va presentar l’AppRiunet  que permet a qualsevol usuari aportar dades de l’estat hidrològic, hidromorfològic i  del tram de riu en que es trobi,

En la segona jornada es va debatre sobre factors que poden afectar l’estat dels rius temporals i que podríem resumir en els següents:

  • Socials: Augment de públic als rius, cosa que provoca problemes en l’estat de conservació (brutícia, afectació a la fauna i flora etc.)
  • Econòmics: Ús abusiu dels espais fluvials per activitats turístiques (barranquisme)
  • Polítics: Mala gestió forestal, manca de control en les captacions per part de Comunitats de regants, manca de compliment de la regulació existent (vehicles circulant per torrents)
  • Ambientals: Augment de les sequeres i de les pluges intenses, increment d’espècies exòtiques (fauna i flora) que desplacen a les espècies autòctones.

 TRivers també ha fet organitzat jornades d’aquest tipus a les conques internes de Catalunya; a La Bisbal d’Empordà, a Talamanca i Alcover. Per avaluar la conca de l’Ebre, se n’han fet a Arnes; i a La Sénia i a Cheste per avaluar la conca del Xúquer.

Esperem que entre tots hàgim pogut contribuir a la millora dels nostres rius.

Josep Muntadas

http://www.lifetrivers.eu/ca/2017/10/19/comenca-el-proces-de-participacio-del-projecte-trivers/