Categoria: General

Preservem l’estació d’aforament de l’estret de Cardenal.

Terres del Gaià Deixa un comentari

 

 

Des de l’ACA, i en pro de recuperar la connectivitat en tot el traçat dels rius, hi ha una sèrie de projectes d’enderroc d’antigues estructures fluvials, entre elles les antigues estacions d’aforament del Gorg Negre (Querol) o a l’estret de Cardenal (Vespella de Gaià).

En el primer cas l’enderroc ja ha començat i des de l’Associació Terres del Gaià es va aconseguir que l’enderroc sigui parcial i que es documenti l’estació. L’objectiu és preservar, no tan sols una mostra de patrimoni industrial, sinó també un fragment de la història del territori i per extensió, del nostre país.

És conegut l’augment exponencial de necessitat d’aigua lligada, principalment, a l’expansió industrial a finals del segle XIX. L’aigua era necessària per la generació d’energia i pel funcionament de les màquines. També per l’aigua de boca i sanitària de les poblacions que creixen a recer de la indústria. I com a conseqüència, del desenvolupament agrícola.

Als anys 20 del segle XX es van iniciar projectes arreu d’Espanya per cercar vies d’aprofitament intensiu dels recursos hídrics; els embassaments al capdavant. Al Gaià el projecte d’embassament neix a finals del XIX   (Vegeu l’article de Jordi Suñé https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/204908/290677 )

Precisament per mesurar el cabal del Gaià i els seves possibilitats d’abastiment a la indústria i poblacions es van construir les estacions d’aforament de les que parlàvem. Al 1921 la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental va redactar un projecte i en va fer el pressupost de les obres d’ambdues estacions, bessones, una a la riba esquerra i l’altra a la riba dreta. Durant anys es van recollir dades i es van fer estudis en aquestes estacions d’aforament: sobre cabals, característiques geologies, viabilitat etc   Les dades confirmaren la irregularitat del cabal del Gaià.

El final ja el coneixem: la construcció de l’embassament de El Catllar per abastir la Petroquímica, bàsicament la refineria d’Enpetrol. Poc va revertir aquesta aigua en els regants (malgrat la construcció de sèquies, la llera del riu quedà seca), i va arribar tard per desenvolupar la indústria de la zona. A més de causar greu impacte mediambiental.

Perquè és testimoni de la industrialització fallida d’una part del país, dels conflictes derivats de l’ús de l’aigua, de la febre d’embassaments i de l’enginyeria dels anys 20, considerem que l’estació d’aforament de Vespella s’ha de preservar. A més, l’argument mediambiental no se sosté, ja que, en aquests moments i mentre l’embassament no desapareixi, l’estació de l’estret de Cardenal actua de barrera a l’expansió de les espècies al·lòctones aigües amunt.

En altres llocs han preservat estructures d’aquest tipus pel seu valor patrimonial: https://elcabilo.com/larxiu/2014/07/23/lestacio-daforament-del-riu-de-sella-1913-1945/

Nosaltres l’hem catalogada a l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià: https://terresdelgaia.omeka.net/  item 142

Podeu seguir un fil molt interessant que va redactar a Twitter @HortaiLlum, el 31-1-2021

 

       Fons de l’ACA (Confederación hidrográfica del Pirineo Oriental), Arxiu Nacional de Catalunya  (1922)

 

Fotografies estret de Cardenal i Estació d’aforament (Fons ACA, AHN)

ANC1-547-T-155

ANC1-547-T-1290

                       

(1930)

Maribel Serra

MANIFEST: VOLEM ENERGIES RENOVABLES PERO NO A QUALSEVOL PREU

Terres del Gaià Deixa un comentari

Terres del Gaià, fent-se ressò de la preocupació al territori, sobretot a la Conca de Barberà, ha redactat un manifest que proposa la implementació d’energies renovables des d’una visió del territori, i aportant per alternatives a les grans empreses i a les instal.acions massives. Per això demana una oratòria de l’aplicació del decret mentre entre tots hi treballem.

Cerquem el suport d’administracions, entitats, societat civil i productors.

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables, un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs, i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. La possibilitat que els ajuntaments puguin acollir-se a una moratòria en la concessió de llicències fins a la revisió del Decret 16/2019.

 

 

      

Foto TribusdelaSegarra                                                Foto Tarragona digital

 

Signatures recollides: (s’anirà actualitzant)

Ajuntament de Salomó, Ajuntament de Querol, Ajuntament d’Altafulla, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació mediambiental La Sínia, Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Associació Bràfim Coopera, Centre Excursionista La Xiruca Foradada, DO Tarragona, Cooperativa l’Aresta, Casal popular La Barraca (Pla de Santa Maria), Ajuntament de El Pont d’Armentera, Ajuntament d’Aiguamúrcia, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Ajuntament de Rodonyà, Ajuntament de Bràfim, Consell Comarcal del Tarragonès, Casal Popular La Turba, Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona, Unió de Pagesos Tarragonès, Institut d’estudis Vallencs

REUNIÓ DE PARTICIPACIÓ PEL PLA DE MESURES DE L’ACA  PER LA CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL PERÍODE 2021-2027

Terres del Gaià Deixa un comentari

Us oferim el resum de la reunió virtual de participació de l’ACA a la que van assistir alguns membres de Terres del Gaià.

 

El pla de mesures està dividit en 4 apartats:

1.- Millores en nuclis ja sanejats:

Una de les mesures previstes es el nou col·lector El Catllar – La Riera, el projecte ja ha estat a informació pública. Vam comentar que no s’ha acceptat cap al·legació ni tan sols les que proposaven passar trams del col·lector per camins en comptes de finques agrícoles. No s’ha tingut en compte l’opinió del territori.

Vam preguntar per la actuació prevista per la eliminació d’aigües blanques del sistema de Valls i ens van contestar que ja està en marxa.

Vam preguntar també si estava previst el tractament terciari a la depuradora d’Altafulla, el qual permetria aprofitar l’aigua pel camp de golf i altres usos i ens van dir que si.

2.-Actuacions en nuclis no sanejats:

Inclou el sanejament de la major part dels pobles de la conca del Gaià que actualment aboquen directament les aigües residuals al riu, a darrera hora es va incloure el nucli de Montferri que no constava al document inicial.

Vam preguntar pel tipus de depuradora prevista(convencional o ecològica) i ens diuen que els tècnics avaluen en cada cas el tipus d’aigües a tractar i prenen la decisió que consideren mes adient.

Pel que fa al nucli de Ferran, està previst que es connecti al col·lector de l’EDAR d’Altafulla i que el finançament està a càrrec de l’Ajuntament de Tarragona.

Vam demanar que en bombaments propers als rius de les noves depuradores, com és el cas de Vila-rodona, es posin sistemes de retenció d’aigües grises per a que no vagin directament al riu en cas de problemes, com passa amb el bombament de l’EDAR d’Altafulla.

 

3.- Mesures genèriques:

En aquest apartat s’inclouen mesures com gestió de fangs, quantificació de sobreeiximents etc.

Vam comentar que s’hauria de preveure instal·lar filtres per evitar que en cas de sobreeiximent residus sòlids vagin a parar directament als rius.

4.- Aquest apartat preveu actuacions en relació a la reducció de contaminants industrials d’origen puntual i descontaminació d’aqüífers.

No es detallen actuacions concretes però l’ACA diu que te molt estudiat la situació de cada aqüífer.

 

  • Vam preguntar pels problemes de la xarxa en baixa de Santa Coloma de Queralt que afecten a la fauna del primer tram del riu però diuen que les xarxes en baixa són competència municipal i no hi poden fer res.
  • En general valorem positivament el conjunt de les actuacions proposades però hi ha una manca de previsió de calendari i de pressupost.

 

Pep Muntadas

Manifest “Volem energies renovables”

Terres del Gaià Deixa un comentari

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables,un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs,i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. Una Moratòria en la concessió de llicències per part dels ajuntaments fins a la revisió del Decret 16/2019.

               dades territorials parcs eolics i parcs solars

 

Comença un nou any. Bon Any 2021 des de les Terres del Gaià.

Terres del Gaià Deixa un comentari
Segurament és la tarda de Sant Silvestre més nítida dels últims vint anys.
Si coneguéssim l’sky line de Montserrat en posaríem assenyalar cadascuna de les agulles. I si fóssim agosarats asseguraríem que aquella clara protuberància del sud-est és l’Illa de la Calma; i quasi que hi pugem de peus, tot i una recança profunda envers aquesta mena d’asseveracions (sovint) massa barates i excessives [la discussió a peu de text impedeix, de fet assegurar-ho]…
Aquell tapís que tantes vegades hem descrit des d’aquí dalt mirant el Camp més immediat enguany és tendre. Si la tardor ha estat relativament normal pel que fa a humitats, l’any 2020 ha recollit més aigua que en dos o tres dels normals, i les peces de terra de Figuerola, el Pla de Santa Maria i Valls alternen entre el marró rogenc i clapes de verd lluminós.
La nitidesa dels horitzons ens fa anar lluny amb els ulls, fins als Ports de Besseit, que retallen el fons de la imatge. La punxa de Miramar que tenim al davant és avui la culminació d’un massis que fa de talaia de la vall del Francolí. Des d’aquest punt de vista, l’A-27 es torna sinuosa, des de la sortida del túnel que aviat posarà Montblanc a 18 minuts de Tarragona, i que quan arriba a Picamoixons es fon en l’esplanada de la conca del riu. Les fumeres del Baix Camp són de la neteja dels camps d’avellaners; les de l’altre costat, al Gaià, foren de la poda de vinya…
Recuperant el terreny des de l’horitzó de costa (la punta del Delta sí que s’aprecia), el Camp se’ns emmarca des del Cap de Salou, i des d’aquí, qualsevol batxiller entendria que un dia un enginyer decidís instal•lar la petroquímica, al darrere mateix del vell i etern Port de Tarraco.
Valls, des d’aquesta òptica és, cada dia més un dibuixet urbanitzat al capdavall del gran polígon industrial, que per la seva ubicació ha esdevingut logístic, sobretot. És obvi que aquest és un encreuament geogràfic històric, entre el sud i el nord (per aquest ordre, perquè sempre és el sud que mira reverencialment el nord) i entre l’interior i el litoral. Som al cim del Tossal Gros (867 m.), just entre el coll de Cabra, per on passa a 500 msnm l’AP2, i l’estret de la Riba, que abans del pas de l’AVE ja fou sempre nus ferroviari. Si el polígon del Pla i el de Valls arribesin a unir-se complirien una funció prevista i eficient, més que moltes de les urbanitzacions industrials que durant les últimes dècades han proliferat, sense consolidar-se i embrutant més que estructurant…
La claredat és total i convida a confirmar la morfologia del Camp que coneixem per experiència i per repetició literària: la corba descendent apreciable des dels contraforts del Montagut i el Montmell, que des d’aquí veiem talment com una secció del terreny ens obliguen a una memòria vegetal que defineix la nostra viticultura. Els primers conreus que podem albirar al nord-est són Sumolls (la Parellada, en aquelles cotes i més amunt queda amagada dins les valls penedesenques del nord). Parlem de Les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia, muntanya amunt i prop dels 400 msnm. Resseguint el descens del Gaià, que pel seu caràcter acongostat i retallat alterna vinya i masses de bosc, endevinem Vilarodona, que competeix en alçada amb el campanar del Catllar… a partir d’aquest punt el Gaià és una constel·lació. Montferri i Rodonyà, Bràfim, Vilabella, Renau i l’Argilaga… terra de Macabeu i Cartoixà. Alió i Nulles ens queden al davant, a primer pla, i morfològicament queden connectats amb la línia que es defineix entre el Pla i Valls.
Tot aquesta plana entapissada, tendra i avellutada per un 2020 pandèmic però humit pel que fa al clima (a la vinya ha estat any de Míldiu), és un petit paradís endreçat banyat per una llum atenuada de plàcida tarda d’hivern que, atemperada, ens deixa fer un apunt que és ritual i plaent.
Regalar-nos periòdicament la mateixa panoràmica ens confirma projeccions i ens proporciona el marc. Repetir puntualment reconforta.
Hauríem pujat igualment, per la força del ritu. I per postres el Mestral dels darrers dies s’ha aturat i ens ha convidat a mirar als quatre vents (en l’ascens hem gaudit de perspectives inèdites de la Conca de Barberà) amb confiança.
Bon 2021
Oriol Pérez de Tudela

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya de l’ACA. Sessió participativa 5-11-2020. Tarragona.

Terres del Gaià Deixa un comentari

En aquesta sessió de participació hi havia representants de l’ACA de la Diputació de Tarragona, diversos ajuntaments i representants d’entitats ambientals. Tot hi estar convidats no hi havia representants dels sectors industrial i agrícola-ramader.

L’objectiu de la sessió era recollir les aportacions del territori sobre les mesures proposades per l’ACA en els àmbits de la rehabilitació de la qualitat hidromorfològica i biològica dels rius així com per la implantació de cabals ambientals. Aquestes mesures estan recollides en el pla de gestió previst pels anys 2022-2027.

Els assistents ens vàrem repartir en 3 grups de treball per fer finalment una posada en comú de les aportacions de cada grup. El resum és el següent:

  • Falta un calendari i pressupost previst per les actuacions.
  • Demanem que els projectes de restauració de lleres incloguin el manteniment durant al menys 5 anys per garantir la eficàcia de les feines realitzades.
  • Està previst fer la demolició de l’estació d’aforament de Vespella. Pensem que donat que es un patrimoni industrial de principis del segle XX no s’ha de fer, i si es fa, ens trobarem que espècies invasores de l’embassament del Catllar podran escampar-se riu amunt.
  • Falten actuacions en torrents afluents dels rius Gaià i Francolí que també tenen gran importància paisatgística i ecològica.
  • No es contemplen actuacions en xarxes de clavegueram en ser competència municipal, però municipis petits no poden afrontar la renovació i el mal funcionament afecta a la qualitat de les aigües fluvials (és el cas concret de Santa Coloma de Queralt)
  • Es demana que es tingui en compte als agents del territori (ajuntaments i entitats) a l’hora de definir els tipus de depuradora que s’han de construir.
  • Es demana l’augment dels cabals ambientals en detriment dels transvasaments (riu Siurana) i dels usos industrials (riu Gaià).
  • Es demana també que tant en els processos de participació com en la definició de les actuacions es tingui en compte als ajuntaments, diputació, entitats de custodia i tothom que hi tingui alguna cosa a dir.
  • Es comenta que les actuacions realitzades per l’ACA al Francolí par arranjar les afectacions del temporal Gloria van ser una barbaritat i es van fer sense avaluació d’impacte ambiental.
                                                                                                                                                                                                     Josep Muntadas

 

 

Les receptes dels Productors del Gaià. Tall rodó de vedella al forn amb Syh de Vinya Janine

Terres del Gaià Deixa un comentari

És un plat típic de cuina mediterrània. Ideal per a celebracions o dies en que ve de gust fer un bon àpat :)
Ingredients per a 4 racions:

2 gots Vi negre Syh Syrah de Vinya Janine de Rodonyà #vinyajanine
1  got d’aigua

3 Pastanagues
2 Cebes mitjanes
4 Patates mitjanes

1 Rodó de Vedella 700g de Carnisseria la Lluïsa de Vila-rodona
Oli d’oliva extra verge D.O.P. Siurana del molí de la Cooperativa Agrícola Pont d’Armentera
Pebre al gust
Sal al gust
Romaní i farigola fresc de marge

1. Escalfem el forn a 190º.
2. Pelem i tallem les patates a dauets. Pelem i piquem les cebes i les pastanagues.
3. Untem la safata del forn amb oli d’oliva i salpebrem la vedella. Col·loquem el tall de vedella amb les patates, les cebes i les pastanagues al voltant.
4. Afegim dos gots de Syh i l’aigua i, a més, posem un rajolí d’oli per sobre la carn i les verduretes. Sumem també el romaní i la farigola per a perfumar. Posem la safata al forn.
5. Anem banyant el tall rodó amb el seu propi suc i cada 15-20 minuts li anem donant la volta.
6. Després de 90min, aproximadament, traiem el rodó del forn i el deixem reposar 15 minuts abans de servir.
7. Retirem les patates i les reservem. Passem per la batedora el suc que ha quedat a la safata juntament amb la resta de verdures.
8. Tallem el rodó en filets i l’emplatem amb les patates i la salsa per sobre.
9. A gaudir d’aquesta festa pel paladar maridant amb una copeta de Syh. Bon profit!

 

 

Recepta proporcionada per https://www.vinyajanine.com/

 

Restauració de la Resclosa Major de Santa Coloma de Queralt i recuperació dels talussos del Gaià..

Terres del Gaià Deixa un comentari

La Diputació de Tarragona emprèn les obres de neteja de l’antic abocador incontrolat i la restauració de la resclosa medieval, patrimoni arquitectònic.

El projecte es va publicar a la revista “La Segarra” de desembre del 2019. Us en fem cinc cèntims.

Projecte de millora de talussos al riu Gaià a Santa Coloma de Queralt

El projecte vol millorar les condicions del marge dret del riu Gaià a l’alçada de la resclosa o Peixera Major o de l’escorxador en el municipi de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. La peixera està feta amb blocs en sec d’alt valor patrimonial. Es tracta d’un espai medieval, probablement del segle XIII. Té uns 4m d’alçada i forma semicircular. Des d’aquest punt es desviava l’aigua cap ala sèquia dels Molins que abastia els sis molins que van des del Molí Nou de Santa Coloma fins al Molí Nou de Sant Gallard, al llarg d’un recorregut d’uns 2,6km.

 

PROBLEMÀTICA ACTUAL
La resclosa o peixera major es el punt del riu Gaià on deixa el tram més urbà i entra en una llera més natural.
En aquest punt detectem que:
– L’arribada d’escorrentius urbans a la zona està creant una erosió a la base de la peixera que provoca la seva degradació i que pot comportar la seva destrucció. La zona també està afectada pels flotants, típics dels col·lectors unitaris, que degraden l’àmbit.
– La presència d’espècies al·lòctones invasores com la canya i pollancres de varietats de jardineria de creixement ràpid estan afectant la vegetació de ribera i posen en risc l’espai en cas d’avinguda.
– Els talussos adjacents són fruit d’abocaments diversos, bàsicament terres, i també tenen afectacions per l’escorrentiu dels carrers. Aquest fet provoca que siguin poc estables i molt erosionables. A més, la vegetació de ribera té dificultats per a desenvolupar-s’hi correctament.
– L’ocupació de la llera per l’horta i pels abocaments de terres ha fet que la secció hidràulica es vegi molt reduïda.

OBJECTIUS

L’objecte d’aquest projecte és definir les actuacions necessàries per realitzar la protecció del marge dret del riu Gaià, aigües avall de la resclosa que es troba a 250 metres del nucli urbà, al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Els objectius complementaris que han marcat les línies de treball són:
– Eliminar de la zona la vegetació al·lòctona invasora, que en moments de crescudes pot ser arrossegada provocant afectacions per obturació de la llera en punts concrets no permetent el pas de l’aigua. D’aquesta manera incrementaria el calat aigües amunt d’aquests punts. Per evitar-ho caldrà eliminar aquestes espècies.
– Crear estructures que permetin reduir l’energia de l’aigua en els punts en que s’incorpora al flux.
– Protegir els talussos davant l’erosió hidràulica i l’afectació dels escorrentius urbans.
– Crear sistemes utilitzant la bioenginyeria del paisatge que permetin assolir la qualitat paisatgística i ambiental desitjada, treballant amb espècies autòctones pròpies de l’àmbit i que resisteixin les tensions i velocitats que acompanyen els moments de crescuda.

 

Fotografies actuals de l’obra (octubre 2020)

      Fotografies de Josep M. Mateu

Patrimoni en Marxa. Fotografia’t al Gaià

Terres del Gaià Deixa un comentari

En aquests temps de pandèmies i limitacions en els actes públics, hem volgut celebrar una “Marxa” diferent, i en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni us proposem un Recorregut virtual pel patrimoni fluvial del Gaià. Proposem una sèrie d’indrets emblemàtics on us heu de fer una foto, fins a 6 persones, i enviar-la a terresdelgaia@gmail.com. Millor amb samarretes o cartells de la Marxa i/o referents al Gaià. En farem un muntatge al web. #Terresdelgaia #JEP2020

Fotografies de Patrimoni en marxa

 

         

         

El Catllar: El riu Gaià al Catllar, passat, present…futur?

Terres del Gaià Deixa un comentari

El passat dia 9 de setembre es va celebrar una xerrada sobre l’evolució del riu Gaià al tram del Catllar i el seu futur. Recordem que el riu acaba aqui el seu curs, a  l’embassament propietat de Repsol.

La xerrada va començar amb un repàs de l’aprofitament dels recursos hidràulics del riu Gaià en aquesta zona, des de l’època romana fins ara, de la mà de Josep Zaragoza.

Els representants de Repsol, Josep Bertran i Ramon Nieto, van donar una visió resumida de com i perquè es va construir l’embassament, a l’inici de la Petroquímica (1975) de la mà de l’empresa estatal de petrolis Empetrol. Seguidament es van explicar els usos actuals de l’embassament, cenyits a una reserva d’aigua d’emergència.

Toni Munné, Agència Catalana de l’Aigua, va explicar els canvis legislatius dels últims 30 anys que han permès treballar per la recuparació dels cabals ecologics dels rius.

Per acabar l’Associació La Sínia, membre de Terres del Gaià, representada per Joan Díaz, va fer una exposició sobre les actucions de recuperació mediambiental que s’ha portat a terme al tram final del riu, després de l’embassament i fins a la desembocadura, i com ha evolucionat aquesta zona d’ençà de la construcció. Des de la Sínia es van posar damunt de la taula algunes possibilitats de futur.

Un torn de preguntes amb la gent del públic, amb molta participació, vas fer que la xerrada s’allargués fins a quarts de deu de la nit. Genial!! i complint totes les mesures COVID19

 

Fotografies Héctor Hernàndez