Una ullada a les Festes Majors de les Terres del Gaià.
https://flic.kr/s/aHsmirRtpq .
En busquem més !!
Autor: Terres del Gaià
FORMACIÓ DE LA PLATAFORMA SOS BAIX GAIÀ – PROU AGRESSIONS AL TERRITORI
Terres del Gaià és membre de la Plataforma formada per lluitar contra la construcció d’infraestructures que no justifiquen una agressió al territori de gran envergadura. Manifest
El passat dimecres 4 de juliol les Cambres de Comerç de Tarragona i Reus signaven un acord en què, entre d’altres, instaven al Ministeri de Foment a construir un by-pass ferroviari entre la via tradicional i la de l’alta velocitat a la zona del Gaià a fi de reduir el temps de viatge actual entre Tarragona i Barcelona a menys d’una hora. Aquest acord s’afegeix al que ja van signar temps enrere els alcaldes de Tarragona, Reus, Cambrils i Vila-seca en què també es reclamava aquest by-pass.
Aquesta nova infraestructura suposaria un greu impacte ambiental i paisatgístic en una zona ja molt sobrecarregada, per on en pocs quilòmetres hi passen la via del tren, la N-340, l’A-7 i l’AP-7. A més, la demanda de construcció d’aquest by-pass s’afegeix a la demanda del desdoblament de l’A-7 fins a Torredembarra, que suposaria una nova agressió al territori.
Creiem que el desdoblament de l’A-7 no té sentit tenint en compte que el 2021 s’acaba la concessió de l’AP-7 i l’autopista serà gratuïta. Per tant, no caldria ampliar l’A-7, sinó enllaçar-la amb l’AP-7 a l’alçada de la Mora, la qual cosa tindria un impacte ambiental molt més reduït.
Per altra banda, la construcció del by-pass ferroviari a la zona del Gaià suposaria tan sols la reducció d’uns pocs minuts en el trajecte Tarragona-Barcelona i seria utilitzada només pels trens d’altes prestacions, ja que els regionals seguirien el seu trajecte actual. Per tant la major part dels usuaris no se’n beneficiaria. Creiem doncs, que aquests petits avantatges no justifiquen el greu impacte ambiental que suposaria aquesta obra, tenint en compte que existeixen altres alternatives amb un impacte ambiental i econòmic molt més reduït.
Per tot això, diverses entitats mediambientals, veïnals i socials del territori ens hem unit per constituir la Plataforma SOS Baix Gaià. Els integrants d’aquesta plataforma reivindiquem el valor patrimonial del nostre territori i ens oposem a la construcció d’aquestes noves infraestructures. Demanem als responsables polítics que el projecte de comunicacions del camp de Tarragona es faci de manera consensuada amb el territori i la gent que hi viu, i no tenint en compte tan sols els interessos econòmics. Hem de ser capaços de compaginar el progrés i la preservació i millora del medi natural pel bé de les futures generacions.
Entitats sotasignants d’aquest manifest
– Federació de Veïns de Llevant
– Associació de veïns La Móra-Tamarit
– Associació Mediambiental la Sínia
– GEPEC-EdC
– Assocació Terres del Gaià
GATA
SANT JOAN A LES TERRES DEL GAIÀ
Santa Coloma de Queralt, foto Joan Montagut
Querol, foto Jordi Pijoan 
Pont d’Armentera, Flama del Canigó
Santes Creus, fotos Dolors Palma
Vila.rodona, foto Ramon Bricollé 
Montferri
La Riera de Gaià, foto Jord Rius La Riera de Gaià, foto Patrícia Llauradó
Rodonyà
Altafulla, fotos Robert de Pablos
La recepta de primavera: Crema de carbassó amb herbes, llavors i flors
Us proposo una recepta molt senzilla però boníssima. Les fulles i les llavors fresques li donen uns matisos i aromes que ens porten la primavera al plat.
Podem variar les verdures i canviar el carbassó per qualsevol altra que ens agradi o que tinguem a l’hort (pastanagues, remolatxa, bròquil,…).
Igualment podem canviar les fulles i flors.
Ingredients per a 4 persones:
1 ceba tendrá gran tallada a llunes
4 patates noves grans tallades a quadrats mitjans
2 carbassons tallats a rodanxes
Oli d’oliva verge extra
Aigua o brou vegetal
1 grapat de fulles de menta
Per decorar: fulles de menta, fulles d’alfàbrega, flors de sàlvia, de dent de lleó o les que tinguem a mà, 1 Cullerada de llavors crues (cànem, girasol, carbassa o les que tinguem)
Com es cuina:
1. Posem una olla al foc amb una cullerada gran d’oli d’oliva i quan sigui calent hi posem la ceba, el carbassó i les patates.
2. Saltegem una mica les verdures fins que siguin toves .
3. Afegim l’aigua o el brou vegetal fins que cobreixi les verdures.
4. Ho deixem bullir 20 minuts.
5. Afegim les fulles de menta rentades.
6. Ho triturem tot junt fins que quedi una crema fina.
7. Ho posem als plats i ho decorem amb les fulles, les flors i les llavors i una culleradeta d’oli d’oliva.
Fran Torné
Concurs IX Marxa Terres del Gaià. patrimoni fluvial
Enguany el Concurs de la Marxa volia posar de relleu el ric patrimoni fluvial del Gaià, que com sabeu estem treballant Blog Patrimoni Fluvial Gaià.
El jurat l’han format Sebastià Rius, de Santa Coloma de Queralt; Helena Herranz d’Aiguamúrica, Laura Relea de Masarbornés i Eoli Cordomí de Barcelona, i els ha estat molt i molt difícil decidir-se per una sola fotografia.
Aquí teniu els finalistes:
Font de les Canelles, Joan Esplugas Resclosa de Santa Perpètua, Joana Rafecas
I la guanyadora:
Molí Nou de Santa Coloma de Queralt, Cristina Segalà
El premi ha estat un conjunt de productes de les Terres del Gaià, donats pels seus productora. Fem xarxa! Fem Territori ! El Vi a Punt (Vilabella), Vinyes de l’Albà (Aiguamúrcia), Estol Verd (Rodonyà), Cervesa artesana La Sínia-Clandestines (Tamarit-Montferri); Conjunt llibres Centre d’Estudis Sinibald de Mas (Torredembarra); Ametlles i sabó artesà Els fruits del Gaià (Bràfim); salses Maria Soler (Santa Coloma de Queralt); formatge de l’Albiol; melmelades Montalegre (Pontils), Safrà colomí i gelea Al pot petit hi ha (Santa Coloma de Queralt)
IX Marxa Terres del Gaià. Visitem el nostre patrimoni (3) Tercera etapa
LA PREMSA DE LLIURA DE CAL DAVID, DE SALOMÓ.
La premsa de Lliura també anomenada premsa de biga, pren el seu nom de l’element més característic , la llarga biga de fusta, anomenada pels romans praelum , que és l’encarregada de transmetre e incrementar, gràcies a la llei de la palanca, la força que es fa des d’un dels seus extrems. Lla massa a premsar se situa en un punt entremig, entre la potència i el punt de suport.
El nom de premsa de lliura ve del contrapès de pedra que hi ha a la base del cargol, o rosca . Hi ha premses de biga de tres tipus: manual, de torn i de caragol.
La premsa manual es troba documentada a la Mediterrània Oriental ja a l’Edat del Bronze (segle IX AC)
De la premsa de torn , hi ha una descripció detallada del seu funcionament en el tractat escrit pel romà M. Porci Cató (234-149 AC) “D’Agricola”. La premsa es fixa sòlidament al terra; un bloc de pedra, que rep el nom de contrapès, és l’encarregat d’aconseguir la baixada de la biga amb l’ajuda d’una corda o llibant. Al Baix Gaiá s’ha trobat dos contrapesos , un a la vila romana dels Cocons, i l’altra en la del Mas de Pallarès, en el terme de El Catllar.
De la premsa de caragol , Heró d’ Alexandria , (10-70 A.C) en el seu tractat “Mechanica, III” , diu que aquesta és la premsa més segura i fàcil de maniobrar. En trobem a Itàlia a partir de la segona meitat del segle I, però no es generalitza el seu ús a la Mediterrània Central fins el segle III. A la Península Ibèrica, els exemples més antics són de finals del segle II.
D’aquest tipus és la premsa de cal David de Salomó, que anirem a visitar durant la Marxa. Es va construir l’any 1619, segons consta gravat a la fusta d’una de les bigues, i va tenir ús esporàdic.
La premsa consisteix en una immensa biga formada per diverses jàsseres, unides per unes argolles de ferro, dits travons, de 12 a 18 m. de llargada, encastada a la paret de manera, però , que faci possible el moviment vertical. A una distància de dos metres del mur, i damunt una pedra gran anomenada pastera, s’hi posava la càrrega, en aquest cas el raïm, col·locant-la al mig d’una corda grossa, dita llibant, enrotllada en forma d’espiral; al girar el cargol mitjançant les barres, el pes de la lliura, i de les bigues, feia que el sucs dels raïms s’escolessin pel canal circular de la pastera, que anava a para en una pica, on es recollia el vi resultant.
Josep Zaragoza
IX MARXA 2018 RECORREGUT APROXIMAT
IX Marxa
28 d’abril 2018
09.30 h; Km 0. Santa Coloma de Queralt
VISITA MOLÍ DE LA TORRE. Explicació sistema hidràulic dels molins de Santa Coloma.
Després del tradicionals parlaments a la Font de les Canelles, començarem la marxa. Caminarem en paral·lel al Gaià, per la seva riba esquerra, durant uns cinc quilòmetres. Aquí creuarem el riu i seguirem el traçat del GR 7 per l’altra riba durant un quilòmetre. Atenció en aquest punt; deixarem el GR i ens desviarem a la dreta en el sentit de la marxa.
Km 9,1. Pontils
Sortim de Pontils per la carretera i creuarem de nou el Gaià. Seguirem la carretera durant uns cinc-cents metres i agafarem un sender a la dreta. Caminarem molt a prop del riu uns dos quilòmetres més i arribarem a Santa Perpètua de Gaià. Dinarem vigilats per la torre i a l’ombra dels àlbers. Hi ha una font molt propera.
13.30-15.00 h; Km 11,7. Santa Perpètua de Gaià
Deixem Santa Perpètua seguim per la riba esquerra del riu pel sender (PR). Passarem pel molí de Seguer. Després passarem al costat de Cal Camadall. A uns 600 metres ens desviem cap al Gorg Negre. Heu d’estar alerta en aquest punt: s’ha de seguir el grup i no passar de llarg!. L’últim tram (un quilòmetre i mig) fa pujada i arribem a Querol on ens aturarem a recobrar forces.
17.30 h; 17,2 km. Querol
18:00
Sortim de Querol, ara en descens, per arribar novament a la vora del Gaià a prop de Mas Boixanc (1,5 km aprox) i seguirem pel tram del Camí de les Terres del Gaià que transcorre durant uns 3,5 quilòmetres per la riba dreta, passant per l’estret de Biosca. L’últim tram (d’uns 1,5 km) és planer. Haurem de passar, no obstant, quasi al final, per un petit pas una mica enlairat, però equipat amb unes passeres de fusta. Arribem al Pont d’Armentera.
20.00 El Pont d’Armentera
29 d’abril 2018
9.00
Sortim del Pont d’Armentera i després d’un tram curt per la carretera del Pla de Santa Maria , agafarem un camí molt ample que ens portarà a les Planes. Durant els següents quatre quilòmetres travessarem una zona pràcticament plana a on trobarem una gran concentració de barraques de pedra seca. Baixarem de nou cap al riu pel GR 175 de la Ruta del Cister, per arribar a Santes Creus. Nova parada per descans i reagrupament.
10:30 Km 28,2. Santes Creus
Sortim de Santes Creus fent un tram per les alberedes. Després 1 km aprox de carretera i entrem per la riba dreta del Gaià a un sender, seguint el traçat del GR 172. En uns 2,5 km aprox. arribarem a Vila-rodona on ens rebran.
11.45 Km 32,7. Vila-rodona.
Sortirem de Vila-rodona per anar cap al riu; allà travessem la passera a l’alçada de l’antic pont provisional tornem a travessar el riui agafem el camí cap a Vilardida deixant el Columbari a mà dreta. Deixem el veïnat de Vilardida i travessem la carretera C51 per agafar un camí que mena a Montferri,
14.00 Km 38 Montferri
15.30 Sortim de Montferri cap al molí de Puigtinyós; travessem el riu i visitarem el Molí de Bràfim.
17.45 Anirem cap a Salomó pujant cap al mas de la Polla Rossa i després cap a Salomó
44.5km 19.30 Arribada a Salomó
30 d’abril
Salomó
9.00 VISITA premsa de Lliura
9.45 Sortida de de Salomó direcció al torrent. Ees passa pel Mas de les Aluges. Sota el mas hi ha una bassa on hi ha tortugues de rierol . Després enfilem cap a la urbanització Sant Miquel de Vespella. Mentre caminem direcció Masos de Vespella, podem veure el poble de Vespella de Gaià enlairat.
10.45 Masos de Vespella. Travessem el llogaret i baixem cap a el Mas d’en Plana, enfilen una suau pujada fins a Mas de Reverter, seguim fins la Masia de Rull. Allà agafem el camí que duu a la pedrera de la presa del Gaià i Salomó.
11.45 Embassament de Gaià . Travessem l’embassament direcció Els Vinyets ( important jaciment arqueològic ) Passem per sota la línia de l’ AVE, i ja som a l’ ermita de Sant Ramon i la Fabrica, de El Catllar.
13.00 h; Km 52,3 El Catllar
Sortim de El Catllar i, en paral·lel al riu, seguint el camí de les Terres del Gaià, arribarem en poc més de 3 quilòmetres després de passar per Ardenya a La Riera de Gaià a on dinarem.
14.30 h; Km 55,1 La Riera de Gaià
Fem els últims quilòmetres de la marxa molt a prop de la llera del riu i arribem a la desembocadura del Gaià a la platja de Tamarit.
18.00 h; Km 60,2 Platja de Tamarit
IX Marxa Terres del Gaià. Visitem el nostre patrimoni (1) Primera etapa
El camí de l’aigua, de la Déu del Gúbia fins al Moli Nou de Sant Gallard.
El camí que recorrerem, és el que feia l’aigua que baixava per la sèquia major; des de la resclosa gran o de l’escorxador, a Santa Coloma de Queralt, fins una mica més avall del molí Nou de Sant Gallard, a la sortida de l’abullor del molí (vocabulari al final), que retorna l’aigua sobrera al riu Gaia.
Aquest sistema hidràulic té un recorregut d’uns 2,7 Km i un desnivell de 70 m; encara es poden veure les rescloses, amb els cap-recs; el molins fariners, alguns conserven les seves basses, cups o cacaus, sobreeixidors i boixarreres. El recorregut està ple d’enginys hidràulics, abullons o minetes de desguàs; restes d’algun partidor i algunes boixarreres, que servien per regar els horts que hi ha per sota la sèquia major.
Es poden veure quatre rescloses: la gran o de l’escorxador, la petita o subresclosa, sota el molí Nou; la del molí del Sol i la del Gorg d’En Roca. Comptem set molins fariners: sis d’ells construïts a principis del segle XIII: el molí Nou o d’en Bonfill, el molí de la Torre o d’En Guiribert, el del Pocorull o de l’Arnau Pellisser, el molí del Requesens. Els dos restants, el molí Vell o de Dalt i el molíi Nou o de Baix estant a Sant Gallard i pertanyen al terme de les Piles. El setè moli és el del Sol, que es va construir, posteriorment l’any 1753.
També podrem observar un aqüeducte que servia per passar l’aigua del costat esquerra cap el costat dret del riu Gaia, entre el moli Nou i el moli de la Torre. Un pou de gel construït, segurament al segle XVII, i que prenia l’aigua de la sèquia per fer el gel. Un desaigüe retornava l’aigua del desgel a la sèquia.
Dels quatre partidors que havia tingut aquest sistema hidràulic, ara tant sols en queden unes petits restes al costat del moli del Sol. I de la sèquia ara tant sols en queden 2 trams: un al principi entre la resclosa de l’escorxador i l’aqüeducte i l’altre entre el moli del Requesens i el moli Nou de Sant Gallard.
Noms de les diferents parts del sistema hidràulic:
Resclosa, assut, peixera, pesquera.
Sèquia, rec, canal, canalera.
Bassa, bassal.
Sèquia de desguàs, canal de desguàs: Sortida de l’aigua del carcabà del moli
Estellador, trestallador, desbromador, bagant: comporta que serveix per menar l’aigua cap a una o altra sèquia o bé cap al riu.
Sobreeixidor: Desguàs a la part alta de la bassa d’un molí que dirigia l’aigua sobrera cap al moli de més avall.
Cup, cacau: és per on l’aigua queia de la bassa del moli al carcabà; amb la força de la caiguda feia rodar la roda d’àleps.
Abulló, mineta de desguàs: mina soterrada, sovint per un camp de conreu, que retorna l’aigua sobrera al riu.
Boixarrera, boixadera: Forat al fons de la bassa per desaiguar cap al molí de més avall, quant no aquest molia. També designa un forat rodó practicat a la part mes baixa de la paret de la sèquia o rec que menava l’aigua cap als horts de sota la sèquia.
Partidor, distribuïdor: construcció per distribuir l’aigua de dues sèquies o recs i la desvia cap a una altre sèquia o cap al riu
mapa del segle XVIII
Josep M. Mateu “Pepis”
Una volta pel riu Gaià des de Vilabella. Mig Gaià
Per estrenar aquesta secció us proposem una sortida per conèixer el Gaià, des del meandres de Vilabella a l’embassament del Catller
És una proposta del GATA http://www.gata.cat
Descoberta circular al voltant del riu Gaià, en una zona despoblada i un xic desconeguda entre el poble de Vilabella i l’embassament del Catllar, on el riu Gaià queda presoner i encaixonat enmig d’imponents cingleres.
Des del mateix poble de Vilabella començarem a caminar en direcció cap al riu Gaià a la zona dels Vergerars, on visitarem el molí Rònec i el Corral de les Solanes. Aquí el riu Gaià no para de fer giragonses i els accessos al riu són complicats. Deixant la zona dels Vergerars, després de pujades i baixades arribarem a la font de Sant Joan, un lloc de trobada on antigament els vilatans de Salomó i Vilabella anaven a menjar la mona.
Ens enfilarem novament i passarem pel mas de la costa i el mas de la pau, per anar a visitar un dels aforadors del riu Gaià. Seguidament anirem cap al pi de les tres soques en direcció al nucli abandonat d’Oltrera aprop de la zona anomenada de les coves roges amb vistes a l’embassament del Catllar.
Retornarem cap al punt d’inici de l’excursió passant pel nucli de les Escabeces. Un cop arribats novament a la vila de Vilabella.
S’estimen 18 km de caminar i entre 4 i 5 hores.
Mapa: http://www.cossetania.com/pels-camins-de-alt-camp-1049
Trobada Terres del Gaià Fem Xarxa
Dissabte 24 vam ser una cinquantena de persones a la trobada de Terres del Gaià Fem xarxa, al casalot de Santes Creus. Tot i que els companys i companyes de la Conca ni de Querol, no van poder arriar a causa de la neu, sabem que hi eren!!
Grups de treball, conta-contes, concert-vermut amb Julivert i Paella popular, vi i coques del Gaià.
Hem fet un pas més, poc a poc anem fen xarxa !
