Autor: Terres del Gaià

LLUÇ A L’ALL CREMAT AMB GUARNIMENT DE VERDURES DE L’HORT SALTEJADES

Terres del Gaià Deixa un comentari

LLUÇ DE LA COSTA TARRAGONINA A L’ALL CREMAT AMB GUARNIMENT DE VERDURES DE L’HORT SALTEJADES

L’all cremat és una picada de suquet emprat tradicionalment per cuinar peixos, dona gran sabor i textura a peixos blancs de tall gran i carn ferma: lluç, rap, mussola o bacallà.

INGREDIENTS (per quatre persones)

  • 8 rodanxes de lluç
  • 300gr de cloïsses
  • Una cabeça mitjana d’alls
  • 100 grams d’ametlla crua
  • Una llesca de bon pa
  • 1/2 litre d’aigua
  • Farinali d’oliva extra verge
  • Sal

PER LA GUARNICIÓ

  • 1 ceba grossa
  • 2 pastanagues
  • 1/4 de Col del país
  • Oli d’oliva extra verge
  • Tamari (salsa de soja suau)
  • Gingebre fresc
  • Cervesa rossa suau (A les Terres del Gaià podeu trobar diferents cerveses artesanes)

 

ELABORACIÓ

Posem les cloïsses en aigua freda i salada per netejar-les, deixem reposar una hora a la nevera. Pelem els alls i els tallem en quatre làmines gruixudes, els fregim en abundant oli a foc baix fins que quedin ben daurats, els retirem. En el mateix oli hi fregim les ametlles fins que quedin torrades, les retirem també. Ara hi fregirem la llesca de pa sense la crosta. Cal vigilar que no es torrin massa cap dels ingredients doncs donarien amargor al plat. Ho ajuntem tot i ho triturem al gust, més o menys fi, amb l’aigua. Salem i enfarinem el peix, el fregim en abundant oli a foc viu durant pocs minuts, només cal daurar-los una mica, els retirem i reservem. Després posem la picada en una cassola, quant arrenqui a bullir hi afegim les cloïsses esbandides i esperem a que s’obrin, uns cinc minuts. A continuació en la mateixa cassola, s’hi enfonsen els talls de peix, tapem la cassola i sacsegem suaument per barrejar els sabors sense desfer el peix, quatre minuts més, apaguem el foc i emplatem.

LA GUARNICIÓ

Tallem les verdures en tires llargues i primes, més o menys 1/2 centímetre. En una paella fonda o un «wok», hi afegim un raig d’oli, quant estigui ben calent hi posem una mica de gingebre ratllat i ràpidament les verdures, ho farem en dos cops perquè es coguin uniformement, després hi afegim un raig de tamari i un bon raig de cervesa, remenem a foc fort durant uns cinc minuts, les verdures han de quedar una mica cruixents de dins, emplatem amb el lluç.

Antoni Ruiz de Castroviejo

El Catllar: jaciment arqueològic de la Cativera

Terres del Gaià Deixa un comentari

El jaciment arqueològic de la Cativera es localitza en un abric obert al marge esquerre del riu Gaià, al seu pas pel terme municipal del Catllar (Tarragonès).

L’excavació arqueològica del sediment conservat a l’interior de l’abric, evidencia que l’indret va ser ocupat, de manera reiterada, per part de grups humans prehistòrics de caçadors-recol·lectors, fa entre 11.230 i 8.860 anys, és a dir entre finals del període Pleistocè i inicis de l’Holocè.

Fins al moment, s’hi han dut a terme 13 campanyes d’excavació desenvolupades des de l’Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES). Campanyes que formen part del projecte de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, reconegut i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquest treballs d’excavació científica han permès recuperar abundant material arqueològic, format per eines de pedra –principalment de sílex- que utilitzaven per caçar i esquarterar els animals o adobar les pells entre altres; fragments d’ossos dels animals caçats, com conills, cérvols o senglars; caragols terrestres, caragols i petxines marins, fragments de fusta carbonitzada i òxids de ferro – un mineral emprat per fer colorants.

La presència d’aquest registre fòssil, permet als investigadors interpretar que els homínids utilitzaven l’abric com a campament estacional, relacionat amb la cacera i la recol·lecció tant de fruits i plantes, com de petxines i caragols marins o terrestres. A l’abric, recollits al voltant del foc, els humans duien a terme tasques domèstiques com l’adobat de les pells, la fabricació d’ornaments personals amb petxines i cargols marins, o l’obtenció de colorant de color vermellós per guarnir el cos o les pells.

Recentment ha finalitzat la campanya anual d’excavacions a la Cativera, durant la que s’han intervingut els nivells arqueològics amb cronologies de fa 10.370 a 10.660 anys. Els treballs han estat dirigits per Josep Maria Vergès i Marta Fontanals. Hi ha participat l’investigador Juan Ignacio Morales i diversos estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (URV-IPHES) i el Màster en Antropologia i Evolució Humana (UOC-URV).

 

Marta Fontanals
s      Prenen dades totpogràfiques amb una estació total o teodolit   
           Jaciment de la Cativera
Fotografies de Josep Zaragoza

“El Gaià, la desembocadura i el seu entorn” del pintor Fermí Carré

Terres del Gaià Deixa un comentari

L’exposició “El Gaià, la desembocadura i el seu entorn” del pintor Fermí Carré es va fer l’estiu del 2016 al Fòrum d’Altafulla

La mostra és una col·lecció d’aquarel·les dels paisatges de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià

El propi artista va definir  l’exposició com “una fresquíssima col·lecció d’aquarel·les” que suposa “una mostra monotemàtica del riu Gaià, amb paisatges molt treballats dedicats a l’últim tram del riu fins a la desembocadura”.

Correspon a l’itinerari reconegut com a Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià, i va “de la platja de Tamarit cap a l’interior, seguint el Gaià, fins a l’encreuament amb el camí de les Bruixes”.

Us n’oferim una mostra per gentilesa de l’autor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El SIMPÀTIC BARBA-ROIG

Terres del Gaià Deixa un comentari

Avui, de bon matí, mentre xarrupava el cafè amb llet, he vist al jardí de casa un petit barba-roig saltironejant entre les branques de la lantana que cau just davant de la finestra de la cuina i, sense tenir en ment l’últim episodi de “joc de trons”, he pensat,: “ja estàn aquí, s’acosta l’hivern”. Òbviament no era un pirata, sinó un petit moixó d’aspecte rodanxó un pit-roig (Erithacusrubecula) segons el nom oficial català, també conegut a Balears i moltes parts de Catalunya com rupit,i concretament a la conca del Gaià, segons el recull de noms populars d’ocells d’en Humbert Salvadó i Cabré, com barba-roig.  El pit-roig, barba-roig o rupit és un ocell un xic més petit que un pardal i bàsicament de color marronós, però amb un tret distintiu inconfusible, la cara i el pit de color taronja.  Els joves són bruns amb un pigallat groguenc. Al camp (no sé si et por fer tenint l’ocell a la mà) no hi ha manera de poder distingir els dos sexes. El cant es agradable, refilat i, diuen, planyívol. Hi ha un refrany, recollit per Anna Parés, que el considera un senyal de l’arribada del bon temps i diu:

“quan canta el rupit no tinguis flassada al llit”

Ara bé, tenint en compte que el pit-roig canta tot l’any, també a l’hivern, i que de fet és aquest un tret molt característic de l’espècie, podríem considerar la dita com un bon exemple de que no hauríem de creure a cegues en l’anomenada saviesa popular (ni en cap altre “saviesa”, és clar).

A l’estiu és un ocell molt territorial i bàsicament insectívor que viu a boscos més aviat humits, sent especialment abundant  als de caducifolis amb sotabosc ben constituït.  A les Terres del Gaià, encara que s’ha citat com a reproductor a totes les quadrícules UTM de la conca, probablement aprofitant els racons més ombrívols i humits dels boscos i parcs de terra baixa, només es pot considerar un reproductor freqüent o abundant a les muntanyes de la part més alta, podríem dir que del Pont d’Armentera cap amunt, com ara les serres d’Ancosa, Montagut i Brufaganya.

Quan arriba l’hivern, la situació canvia radicalment i hi és present i abundant per tot arreu; no només en zones pròpiament forestals sinó també en àrees periurbanes, camps d’oliveres i brolles mediterrànies a on troben diversos fruits (llentiscle, arboç, etc) per menjar. Això es perquè ens arriben milers d’individus del centre i nord d’Europa. Les recuperacions d’ocells anellats demostren que la majoria dels pit-rojos hivernants a la Mediterrània provenen d’Escandinàvia, Països Bàltics i Illes Britàniques.

Un tret molt característic i simpàtic d’aquests pit-rojos “guiris” que en ens visiten durant l’hivern és que es tracta d’uns ocells molt refiats, es deixen acostar molt (i fotografiar a plaer) i amb freqüència el veiem menjant al mig dels camins. De fet no és gens estrany que busquin apropar-se a les persones, de vegades fins i tot et segueixen una bona estona pel parc o pel camí del bosc, potser per mera curiositat o potser esperant que els hi donis alguna cosa comestible.  No he trobat cap article científic que expliqui aquesta conducta, però es vox populi en el món “moixonaire”,  que es deu a que son ocells que venen del nord,  on segons Espriu:

“on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!”

No sé si el nord es tant així, però segurament és veritat que és a on la majoria pensa que s’ha de respectar (i no torturar) els animals.

Albert Pardo

El Centre d’Estudis del Gaià

Terres del Gaià Deixa un comentari

El Centre d’Estudis del Gaià es funda l’any 1996, La seva gènesi cal cercar-la en l’interès d’una sèrie de persones de Vila-rodona per l’estudi i la difusió de la cultura, la història, la societat, el paisatge, les tradicions i els costums del  la vall mitjana de les Terres del Gaià. És continuïtat de la feina que s’havia començat des del  Museu de la Vila.

La primera junta la van formar Bet Carbonell, Francisco Fernández, Marina Miquel, Josep M. Montragull, Josep Santesmases, Dolors Saumell i Lluïsa Tell . Els seus presidents han estat:  Marina Miquel, 1996-2000 , Josep M. Gavaldà, 2000-2004;  Dolors Saumell, 2004-2008; Marc Badia, 2008-2015; Josep Santesmases, 2015 – Actualitat

El CEG basa la seva activitat en l¡organització de diverses activitats entre les que cal destacar sortides i excursions, xerrades, i, sobretot publicacions.

Des del primer moment el CEG va tenir una  bona acollida, arribant a tenir uns 150 socis,xifra considerable en una població de 1200 habitants. Hi ha  socis  d’altres poblacions de les valls del Gaià,  a més dels socis institucionals.  Són membres del CEG els  ajuntaments  de Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Rodonyà, Vilabella, Salomó i el Catllar. Actualment hi ha 112 socis, xifra que es manté estable

Al 2001 el CEG fixa la seva seu al Casal de Vila-rodona, entitat que disposa d’una sala polivalent que permet disposar d’un espai per a exposicions,  conferències i xerrades amb comoditat per a tothom i els mitjans tècnics adients.

Des del 1996 el CEG publica  “La Resclosa”, una miscel·lània d’articles de temàtica diversa relacionats sempre amb les terres del Gaià. Algunes edicions han estat monogràfiques i d’altres han estat un compendi d’articles. Publicació de referència pel territori.

Es poden consultar a http://www.raco.cat/index.php/Resclosa

També s¡han publicat diversos llibres monogràfics com “El Cooperativisme agrari a Vila-rodona. (1996) i “Els castells del Gaià” (1999). L’any 2000 s’enceta la col·lecció Montagut, amb  “La vall del Gaià al primer terç del segle XX. Fotografies de Francesc Blasi i Vallespinosa”. A hores d’ara aquesta col·lecció ja compta amb 4 números. El CEG també ha col.laborat en l’edició d’altres llibres, sempre amb el territori del Gaià com a rerefons.  El fet de participar l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), permet fer intercanvis de les publicacions amb una bona colla de centres d’estudis del país i augmentar  la difusió dels treballs realitzats.

Des de bon començament el CEG forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Col.labora activament amb l’Associació Terres del Gaià.

El finançament del CEG procedeix de les quotes dels socis, (sobretot l’aportació dels socis institucionals), de la venda de les publicacions i dels ajuts econòmics que s’han anat obtenint de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de l’Alt Camp (fins el 2008), l’Ajuntament de Vila-rodona, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Privada Mútua Catalana, per citar els més destacats.

Creiem que els centres d’estudis desenvolupem una tasca molt important per fomentar el coneixement i l’estima de territori, creant un sentiment de pertinença, i per no perdre els referents de tota mena que tothom té.

Centre d’Estudis del Gaià
Entrevista de Maribel Serra als presidents del CEG

COC DE GARROFA

Terres del Gaià Deixa un comentari

I ara que s’ha acabat el Nadal, i que quan se’ns acabin els torrons i les neules que de segur encara corren per casa, no us preocupeu, podem seguir menjant dolços !!

 

RECEPTA DE COC DE GARROFA

 

La garrofa és un producte que abans estava molt extès pel Baix Gaià i algunes parts de l’Alt Camp. Producte considerat menor, i que s’utilitzava sobretot com a alimnet de bèsties, va patir una forta davallada en el seu conreu. Actualment, la farina de garrofa té usos diversos. Aquest n’és una mostra.

Apte per a celíacs

 

INGREDIENTS

1 iogurt natural

3 ous

2 mesures de iogurt de farina de garrofa

1 mesura de iogurt de Maizena ( o bé farina de moresc )

2 mesures de iogurt de sucre

1 mesura de iogurt d’oli d’oliva

1 sobre de llevat

 

Es barregen tots els ingredients en un bol, es posen en un motlle a 250º  al forn uns 30  minuts. Per saber si està cuit es punxa la massa amb un punxó i si surt net és que ja està cuit. Es treu del forn i s’espolsa sucre llustre per damunt.

 

Teresa Olivé

Estem treballant en l’inventari del patrimoni fluvial del Gaià

Terres del Gaià Deixa un comentari

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

INVENTARI DEL PATRIMONI FLUVIAL DEL GAIÀ. UN RIU, UN TERRITORI

Dissabte dia 10 de desembre 2016.  Centre Cívic el Casalot de Santes Creus

La Gaianada del novembre de 2015 va posar al descobert nombrosos elements i estructures arquitectòniques de gran valor històric i patrimonial, amagades del tot, o parcialment, sota la vegetació del mateix riu. Aquest fet va esdevenir el detonant que un grup de persones vinculades amb el territori, sota el paraigua de l’Associació Terres del Gaià,  endegués la iniciativa de portar a terme un projecte per inventariar el conjunt d’aquest patrimoni comú.

L’objectiu de l’inventari és documentar i posar en valor els elements que conformen aquest patrimoni fluvial, per tal de recuperar-lo i fer visible la nostra història i, per tant, la nostra identitat. Aquest treball es duu a terme amb l’ajut de moltes persones i el mestratge de tots aquells que s’han dedicat a l’estudi del nostre patrimoni durant anys. Dels resultats de la recerca se’n farà difusió i es publicaran els resultats. Es treballa en l’elaboració d’un mapa amb la geolocalitazció dels elements en el territori, connectat pel Camí de les Terres del riu Gaià.

Tast productes del Gaià.

LES FIBLES DE REC SEQUES                          20151213_113206

 

Us hi esperem !!

La custòdia del territori al Gaià

Terres del Gaià Deixa un comentari

Què és la custòdia ?

La custòdia del territori –que és com s’ha traduït al català el terme anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

La premissa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, com sovint es pensa, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi.

Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu similar (per exemple, la protecció legal d’un espai natural o la classificació d’un terreny com a no urbanitzable), la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra. Custòdia ve del llatí “custodia/custodiae”; guardar, conservar, respectar o tenir cura. (Fragment extret de la pàgina web de la Xarxa de Custòdia del Territori)

Custòdia al Gaià

Amb el títol, “El Gaià, custòdia del territori”, LA SÍNIA www.riugaia.cat està impulsant un projecte de custòdia fluvial, agrària, forestal i litoral dins de l’àmbitfluvial del riu Gaià.

La Sínia ha signat diversos convenis de col·laboració per tal d’impulsar la custòdia sobretot als municipis del tram baix del Gaià i el torrent de Vespella i Salomó. La nostra voluntat és impulsar la custòdia del territori a tot el riu Gaià.

Projecte de la Taula del Gaià

Aquesta proposta neix amb la voluntat de donar continuïtat al projecte de custòdia del riu Gaià. És un pas endavant en aquest camí de conservació i recuperació de la biodiversitat del riu Gaià. Volem que la Taula del Gaià, sigui un punt de trobada de tots els municipis que es troben dins de l’espai fluvial del riu Gaià i/o el d’algun dels principals afluents, per tractar les qüestions que afecten directament el riu.

Héctor Hernàndez

catllarzonahumida fabrica-catllar1

 

La Gaianada de Sant Cinto

La Gaianada de Sant Cinto, 1921

Terres del Gaià Deixa un comentari

Després de recórrer el riu amb la VII Marxa i veure com està, una de les converses més sentides era comparar la riuada del novembre del 2015 amb la d’agost del 1921.

Us oferim un poema de la Neus Esmel, autora també del manifest d’enguany, sobre la Gaianda del 21.

Podeu trobar informació a http://www.raco.cat/index.php/Resclosa/issue/view/16924

gaianada1 gaianada2

La Gaianada de Sant Cinto. 17 d’agost de 1921

M’explicava a mi la mare

els estralls que va deixar

aquell any “la gaianada”

que tot ho va arrasar.

Va ésser un estiu calorós

com més o menys molts anys fa

i una forta tempestat

del cel, va descarregar.

La pluja va ésser tan forta

que els torrents i comellars

arrossegaven amb força

el que trobaven de pas.

De sobte El Gaià va créixer

desbordant pels seus costats

arrencant de soca-rel

els arbres molt vells plantats.

El pont de Vila-rodona

es quedà taponat

d’arbres,de troncs i de brossa

fent bassa, com un pantà.

En no poder engolir

la força de l’embranzida

el pont no va resistir

i també se’l va emportar.

Amb quina força baixava

riu avall descontrolada

tota l’aigua allí embassada

per culpa del gran aiguat.

Hi havia al costat del riu

alguns molins fariners

abans de la gaianada,

fins que tot ho arrasà.

Els molins, replens estaven

de sacs de blat apilats

que amb la collita els pagesos

havien arreplegat.

I esperaven la farina

per poder pastar un bon pa;

el pa, que tots somiaven

per a tot l’any poder menjar.

D’alguns molins en quedà el rastre,

altres el riu se’ls emportà.

Sort en van tenir els moliners

de pogués ells salvar.

Amb el molí “De Fortuny”

el celler i part de la casa

amb els bocois plens de vi

el riu es va emportar.

El matrimoni molt gran

que vivien al molí

entre mig de la tempesta

molt just, van pogué sortir.

I amb la claror dels llampecs

amb afanys van arribar

per poder demanar auxili

a l’estació de El Catllar.

El meu avi a l’hort hi tenia

el cànem a remullar

i de la bassa el prenia

remolinant-lo El Gaià.

Apunt de plegar avellanes

els ceps amb raïms daurats

l’espera de tot un any

de treballs malaguanyats.

Els tornalls de fesoleres

enrastellats de tavelles,

blatdemorar amb les panotxes

per la tardor arreplegar.

Gent d’Ardenya i de La Riera

l’endemà de bon matí

contemplaven la tragèdia

d’alt “les timbes del molí”.

Per l’amplada que tenia

semblava un mar tenebrós

d’una força violenta

com un gegant poderós.

Desastres de la natura

que en la misèria deixà

famílies desesperades

que tot, se’ls hi emportà.

M’explicava a mi la mare,

quan la tenia al costat,

vivències que recordava

i que ella, joveneta ho visqué.

D’aquell any, “la gaianada”

que mals records va deixar

gaianada de Sant Cinto,

i avui recordant la mare,

jo us ho he volgut explicar.

 

Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya. 29-6-2015

VII Marxa Terres del Gaià

Terres del Gaià Deixa un comentari

VII Marxa Terres del Gaià

Malgrat enguany no era jornada festiva, de bon matí érem una trentena que començava a caminar a Santa Coloma de Queralt; punt de partida, les Fonts de les Canelles, on, oficialment neix el nostre Gaià.

Llegim el manifest dedicat al riu i que ha escrit Neus Esmel, d’Ardenya., i som-hi, riu avall, am la intenció de reivindicar un territori, de teixir lligams entre la gent de la capçalera i la de baix a mar, amb la satisfacció de gaudir del paisatge, canviant: els camps de cereals, el congost, les vinyes de la plana de l’Alt camp, l’arribada al mar…

La setena Marxa ens ha donat sorpreses. Per primer cop tenim a la vista la gran quantitat d’estructures hidràuliques que hi ha al riu. Perquè la Gaianada s’ho va endur tot; ha desaparegut la vegetació sobrera, els esbarzers, el canyís, i abans no tornin a créixer, val la pena redescobrir les rescloses, grans i petites, sèquies, recs, molins. Un riu viscut, aprofitat fins a l’última gota.

Una Marxa més aventurera que anys anteriors, retornant a les primeres marxes en què obríem camí i sovint havíem de sucar-nos els peus, perquè la Gaianada també s’ha endut les passeres (o palanques) i hem improvisat passos amb pedres i troncs, i descalçant-se – o no -. Algunes passeres han estat recuperades gràcies a la col.laboració dels vilatans

Des d’aquí fem una crida per treballar en la recuperació del Camí de les Terres del riu Gaià, una bona manera de conèixer i gaudir del territori. Un equipament turístic important. És el moment de poder replantejar, refer i obrir alguns dels trams del Camí.

Caminar, conversar, aprendre de plantes, aprendre de pedres, conèixer patrimoni i territori. I una aigua neta, i un riu ple, com mai no l’havíem vist. A mesura que assolim les terres baixes, però, el riu torna a mostrar les algues i el verdet pròpis d’aigües contaminades, sense depuradora. I torna a crèixer el canyís. No defallim, ens queda feina però treballarem per tenir un riu nét.

Alguns paisatges són impressionants, fustam aturat i amuntegat en grans arbres, en meandres del riu. També noves platges de còdols, el curs del riu recuperat allà on havia estat modificat, nous i vells tolls. Deixalles de tota mena arrossegades per l’agua. S’hauran de treure, el riu tot sol no pot.

I bons esmorzars. I bons àpats, i una mica de pluja, i una mica de fred, i una mica de vent i molt sol. I cansament, i ganes de continuar treballant pel Gaià.

Un agraïment a tots els ajuntaments que han col.laborat amb la Marxa , i a tots els representants polítics que ens han rebut i ens han encoratjat a seguir, perque cada cop, sortosament, són més

Bona Marxa !

Maribel Serra (Article publicat al vallen, maig 2016)

Volem saber les vostres impressions sobre la VII Marxa. podeu fer comentaris en aquets log o escriure a terresdelgaia@gmail.org

De moment, un tastet de la Marxa:

20160429_163201 20160430_173829 20160430_105049

Podeu veiure l’àlbum de la VII Marxa a:

https://flic.kr/s/aHskzA8Lto