Després de recórrer el riu amb la VII Marxa i veure com està, una de les converses més sentides era comparar la riuada del novembre del 2015 amb la d’agost del 1921.
Us oferim un poema de la Neus Esmel, autora també del manifest d’enguany, sobre la Gaianda del 21.
Podeu trobar informació a http://www.raco.cat/index.php/Resclosa/issue/view/16924
La Gaianada de Sant Cinto. 17 d’agost de 1921
M’explicava a mi la mare
els estralls que va deixar
aquell any “la gaianada”
que tot ho va arrasar.
Va ésser un estiu calorós
com més o menys molts anys fa
i una forta tempestat
del cel, va descarregar.
La pluja va ésser tan forta
que els torrents i comellars
arrossegaven amb força
el que trobaven de pas.
De sobte El Gaià va créixer
desbordant pels seus costats
arrencant de soca-rel
els arbres molt vells plantats.
El pont de Vila-rodona
es quedà taponat
d’arbres,de troncs i de brossa
fent bassa, com un pantà.
En no poder engolir
la força de l’embranzida
el pont no va resistir
i també se’l va emportar.
Amb quina força baixava
riu avall descontrolada
tota l’aigua allí embassada
per culpa del gran aiguat.
Hi havia al costat del riu
alguns molins fariners
abans de la gaianada,
fins que tot ho arrasà.
Els molins, replens estaven
de sacs de blat apilats
que amb la collita els pagesos
havien arreplegat.
I esperaven la farina
per poder pastar un bon pa;
el pa, que tots somiaven
per a tot l’any poder menjar.
D’alguns molins en quedà el rastre,
altres el riu se’ls emportà.
Sort en van tenir els moliners
de pogués ells salvar.
Amb el molí “De Fortuny”
el celler i part de la casa
amb els bocois plens de vi
el riu es va emportar.
El matrimoni molt gran
que vivien al molí
entre mig de la tempesta
molt just, van pogué sortir.
I amb la claror dels llampecs
amb afanys van arribar
per poder demanar auxili
a l’estació de El Catllar.
El meu avi a l’hort hi tenia
el cànem a remullar
i de la bassa el prenia
remolinant-lo El Gaià.
Apunt de plegar avellanes
els ceps amb raïms daurats
l’espera de tot un any
de treballs malaguanyats.
Els tornalls de fesoleres
enrastellats de tavelles,
blatdemorar amb les panotxes
per la tardor arreplegar.
Gent d’Ardenya i de La Riera
l’endemà de bon matí
contemplaven la tragèdia
d’alt “les timbes del molí”.
Per l’amplada que tenia
semblava un mar tenebrós
d’una força violenta
com un gegant poderós.
Desastres de la natura
que en la misèria deixà
famílies desesperades
que tot, se’ls hi emportà.
M’explicava a mi la mare,
quan la tenia al costat,
vivències que recordava
i que ella, joveneta ho visqué.
D’aquell any, “la gaianada”
que mals records va deixar
gaianada de Sant Cinto,
i avui recordant la mare,
jo us ho he volgut explicar.
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya. 29-6-2015