Des de l’ACA, i en pro de recuperar la connectivitat en tot el traçat dels rius, hi ha una sèrie de projectes d’enderroc d’antigues estructures fluvials, entre elles les antigues estacions d’aforament del Gorg Negre (Querol) o a l’estret de Cardenal (Vespella de Gaià).
En el primer cas l’enderroc ja ha començat i des de l’Associació Terres del Gaià es va aconseguir que l’enderroc sigui parcial i que es documenti l’estació. L’objectiu és preservar, no tan sols una mostra de patrimoni industrial, sinó també un fragment de la història del territori i per extensió, del nostre país.
És conegut l’augment exponencial de necessitat d’aigua lligada, principalment, a l’expansió industrial a finals del segle XIX. L’aigua era necessària per la generació d’energia i pel funcionament de les màquines. També per l’aigua de boca i sanitària de les poblacions que creixen a recer de la indústria. I com a conseqüència, del desenvolupament agrícola.
Als anys 20 del segle XX es van iniciar projectes arreu d’Espanya per cercar vies d’aprofitament intensiu dels recursos hídrics; els embassaments al capdavant. Al Gaià el projecte d’embassament neix a finals del XIX (Vegeu l’article de Jordi Suñé https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/204908/290677 )
Precisament per mesurar el cabal del Gaià i els seves possibilitats d’abastiment a la indústria i poblacions es van construir les estacions d’aforament de les que parlàvem. Al 1921 la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental va redactar un projecte i en va fer el pressupost de les obres d’ambdues estacions, bessones, una a la riba esquerra i l’altra a la riba dreta. Durant anys es van recollir dades i es van fer estudis en aquestes estacions d’aforament: sobre cabals, característiques geologies, viabilitat etc Les dades confirmaren la irregularitat del cabal del Gaià.
El final ja el coneixem: la construcció de l’embassament de El Catllar per abastir la Petroquímica, bàsicament la refineria d’Enpetrol. Poc va revertir aquesta aigua en els regants (malgrat la construcció de sèquies, la llera del riu quedà seca), i va arribar tard per desenvolupar la indústria de la zona. A més de causar greu impacte mediambiental.
Perquè és testimoni de la industrialització fallida d’una part del país, dels conflictes derivats de l’ús de l’aigua, de la febre d’embassaments i de l’enginyeria dels anys 20, considerem que l’estació d’aforament de Vespella s’ha de preservar. A més, l’argument mediambiental no se sosté, ja que, en aquests moments i mentre l’embassament no desapareixi, l’estació de l’estret de Cardenal actua de barrera a l’expansió de les espècies al·lòctones aigües amunt.
En altres llocs han preservat estructures d’aquest tipus pel seu valor patrimonial: https://elcabilo.com/larxiu/2014/07/23/lestacio-daforament-del-riu-de-sella-1913-1945/
Nosaltres l’hem catalogada a l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià: https://terresdelgaia.omeka.net/ item 142
Podeu seguir un fil molt interessant que va redactar a Twitter @HortaiLlum, el 31-1-2021
Fons de l’ACA (Confederación hidrográfica del Pirineo Oriental), Arxiu Nacional de Catalunya (1922)
Fotografies estret de Cardenal i Estació d’aforament (Fons ACA, AHN)
ANC1-547-T-155
ANC1-547-T-1290
(1930)