Recentment per les xarxes socials hem endegat una campanya per demanar que es construeixin depuradores al riu Gaià; depuradores previstes des del 2005 i que, en alguns casos s’allargaran fins el 2032.
Aquí teniu el resum de la campanya i l’enllaç al vídeo que es va poder fer amb una campanya de micromecenatge.
Ja fa temps que hi ha na problemàtica endèmica d’instal.lació de depuradores a la Conca del riu Gaià; en aquest sentit, l’Alt Camp és el més perjudicat.
Algunes depuradores estan previstes en els Plans de Conca de l’ACA des del 2008 primer, i després al 2015. D’aquestes n’hi ha de construïdes (alguna s’ha quedat petita), n’hi ha de construïdes sense funcionar, licitades i … previstes per al 2030-32. Tot plegat en un moment de sequera que empitjora la situació.
A més, les depuradores plantejades funcionen amb sistemes que, en alguns països ja són obsolets i fan una gran despesa d’energia. No es plantegen altres sistemes.
Volem parlar de tot plegat i per això endeguem una campanya a Goteo https://goteo.cc/videogaia
(Recorregut: 30 km. Desnivell: 270 m)
Sant Joan és una nit ancestral que celebra el solstici d’estiu. La nostra festivitat es remunta a les festes paganes que s’han festejat des de temps primitius. Les fogueres són celebracions rituals. Cada persona celebra aquest dia d’una manera diferent. Per moltes persones el Sant Joan cobra sentit quan se celebra sota el cel estrellat i amb la fragància de les herbes remeieres que es recol·lecten aquesta nit. El silenci i els sons de la natura són molt més pregoners que moltes revetlles. Durant aquest dia molta gent s’aparta de les aglomeracions i del soroll dels coets i focs artificials. És un bon moment per capbussar-se en la foscor de l’aigua primordial a mode de transformació vital. Quan en surts ja has deixat de ser la persona que havies estat.
Una ruta senderista per la muntanya és una alternativa als que busquen una connexió més natural i atàvica durant aquesta festivitat. La ruta que es proposa és circular i parteix de l’Argilaga. És una ruta de 30 km que es pot fer corrent a un bon ritme en quatre hores. Durant el camí es poden ensumar les aromes balsàmiques del romaní, l’espígol, el té de roca o el poniol. Es poden sentir porcs senglars, cabirols o teixons. Si tens sort, la lluna estarà plena i les diferents constel·lacions il·luminaran els teus passos.
Fig.1 Ruta circular de 30 km de l’Argilaga a la Torre del Moro (Font: l’autor)No s’aconsella fer la ruta en solitari ja que hi ha alguns punts que cal grimpar i algunes àrees amb forts desnivells. A la primera part de la ruta pràcticament no es troba cap poble i transcorre per la riba esquerra del riu Gaià. A la segona part trobem molts poblets i discorre pel marge dret. El recorregut total és de 30 km i un desnivell d’uns 270 m.
Fig.2 Perfil altimètric de la ruta circular de l’Argilaga a la torre del Moro (Font: l’autor)La ruta surt de la plaça de l’Argilaga i es desfila el carrer Sant Roc en direcció cap el camí del torrent de Renau. Es creua aquest barranc i s’ascendeix cap al pas de les Guàrdies. Un cop aquí s’agafa el camí que va del mas d’en Sord cap a Renau, i passa per davant del mas Aleix. En el creuament entre el camí de les Cabeces i el camí de Renau, s’agafa l’antic camí dels masos de l’Altrera, conegut com el camí dels morts perquè duia al cementiri de Renau. Aquí el camí es torna corriol i ens porta al pou de Renau. En aquesta àrea hi havia hagut abrics prehistòrics com el de la cova del Pambarra o el del Pansit.
Fig.3 Vista de les coves Roges a Vespella de Gaià (Font: l’autor)Hi ha una passera que creua el Gaià. En funció de l’època aquesta zona està molt embrossada i es fa difícil trobar la passarel·la. Des d’aquí es veuen les coves Roges. Diu la tradició oral que s’hi amagaven bandolers i lladres. Al costat hi ha un ascens molt pronunciat que permet arribar a la part superior de les coves. En aquest punt es pot gaudir d’una visió espectacular d’un dels meandres del riu. Resseguint el sender s’arriba al camí de la Pedrera de Vespella del Gaià. Seguim aquesta via i passem pel costat del mas de Cadernal. Més enllà hi ha un creuament de camins. Cal agafar el primer de la dreta, que porta cap a la vila de Salomó, on trobarem un punt d’aprovisionament d’aigua. Caldrà desviar-nos uns metres per omplir la cantimplora.
La següent parada és la trialera on els aficionats posen a prova les seves motos. El camí es va enfilant fins que troba un sender que ens porta a la serra de Montferri, a la torre del Moro i a la Tossa Grossa de Montferri. En aquests moments som a la cota més alta de tot el recorregut situada a 387 msnm. La torre del Moro és una construcció que permetia un ampli control sobre bona part del Camp més occidental. A la nit l’espectacle es increïble ja que es veuen totes les poblacions il·luminades i la costa des del cap de Salou. A la torre del Moro comença la segona part del recorregut per tota la carena de la serra i el descens fins al torrent del Còdol, i és molt divertit.
Fig.4 Poniol (Mentha pulegium) a les roques de la serra de Montferri (Font: l’autor)Entrem a Montferri pel carrer de la Muralla, aquí trobarem un altre punt d’aprovisionament d’aigua. A partir d’ara es troben fonts a tots els pobles. Se surt del poble pel carrer dels Rentadors i es creua per segon cop el riu, cap al santuari de la Mare de Déu del Lloret i al cementiri de Bràfim; cal superar una pujada molt pronunciada. Entrem a Bràfim pel carrer d’Avall fins a la plaça de la Vila i l’avinguda de Catalunya, direcció Vilabella.
Hi arribem pel carrer de Sant Josep, continuem pel costat de l’església de Sant Pere i abandonem el poble pel carrer de Castellví, deixant a l’esquerra el mont Calvari, amb una ermita que no es va acabar de construir. Es passa per sota de la via del ferrocarril i pel camí que transcorre cap a Renau. Durant aquest tram es pot gaudir de les vinyes i dels camps de cereals. Arribem a Renau per la Teuleria i es baixa cap al pont de Renau. Seguint el torrent trobarem un sender que porta a l’ermita de la Mare de Déu del Lloret. Se segueix cap a l’antic lloc de Peralta on destaca una església romànica amb campanar d’espadanya. De Peralta cal dirigir-se cap a l’Argilaga passant pel corral de l’Avellanet i el cementiri. Finalment s’entra a la població pel carrer Sant Roc, fins arribar a la plaça, punt d’es d’on s’havia iniciat la ruta.
Fig.5 Foguera de Sant Joan del poble de l’Argilaga, inici i final de la ruta (Font: l’autor)La nit de Sant Joan és una celebració que es remunta al bressol dels temps. No som conscients de la importància d’aquest dia en d’altres èpoques perquè la nostra identitat està profundament arrelada en les pràctiques religioses del cristianisme. Bona part dels topònims pels que es passa durant aquesta passejada fan referència a noms de sants i santes de l’església catòlica. Internar-nos a la natura ens aparta d’aquestes referències culturals. Submergir-nos en l’obscuritat ajuda a refinar els instints que s’han anat perdent. Fer les coses amb la senzillesa que ho feien els nostres ancestres ens ajuda a desintoxicar-nos del mon digital. Aquesta nit no te res a veure amb l’església i el culte al cristianisme, és quelcom que prové de molt més lluny.
Us oferim un recull d’imatges de la XV Marxa.
Foto Pili Vendrell 
Fotos Olga Roig 
Foto P. Vendrell 
Foto Aura Domènech 
Foto Aura Domènech
Divendres 3 de maig Etapa 1 Santa Coloma de Queralt – Querol 18,8 km
Tram Santa Colom de Queralt – Querol
| Esmorzar Santa Coloma a càrrec de l’Ajuntament | 9:00 |
| Lectura del manifest, inici de la Marxa | 10:00 |
| Tram SCQ- Querol | 10:00 |
| Dinar Santa Perpètua. Cadascú se’l porta | 14:00 |
| Arribada a Querol i rebuda
Sopar al Restaurant de Querol Dormir a Querol. Casa de Colònies |
18.00
20.30
|
Dissabte 4 de maig Etapa 2: Querol – Salomó 27,5 km
| Esmorzar Querol (només pel que hi dormen) | 8:00 |
| Tram Querol- Vila-rodona. Sortida Aparcament Querol. | 8:30 |
| Rebuda El Pont d’ Armentera /Estenedors) | 11:00 |
| Dinar Aiguamúrcia. Coques de recapte, músic i fruita | 14:00 |
| Arribada a Vilardida | 16:30 |
| Arribada Salomó | 19:30 |
| Sopar Salomó (Bar Eclipsi) pels qui no es queden a dormir
Sopar i dormir a Salomó. En una masia amb matalassos. |
21:00 |
‘0987654124¡’0Diumenge 5 de maig Etapa 3: Salomó – Tamarit 18km
| Esmorzar Salomó | 8:30 |
| Tram Salomó – El Catllar /La Riera. Sortida Casal de Salomó | 9:00 |
| Vermuth El Catllar | 12:00 |
| Dinar la Riera. Fideua | 14:00 |
| Tram La Riera- Altafulla | 16:00 |
| Arribada a Tamarit | 18:00 |
Ruta aproximada:
Si hi ha gent l’autocar de pujada pararà a Querol (8.10)
INDICACIONS:
Cal portar el dinar del primer dia.
Cal portar-se plat, cobert i got per als àpats que feu.
Cal portar sac els qui us quedeu a dormir
Cal portar barret, protecció solar i aigua.I
Telèfons de contacte: Quim 699510657, Maite 692052146
terresdelgaia@gmail.com
Sortida matinal per conèixer l’Alt Gaià.
Sortirem del petit poble de Viladeperdius per el camí de les Pedrisses, cruïlla amb el camí de Sant Magí; agafarem el camí del mas del Quer que ens portarà a dalt de la Serra de la Brufafanya, on, si fa bon temps, ens aturarem per esmorzar i veure les vistes de les terres de l’Alt Gaia. Continuarem de baixada fins al mas del Quer, situat al cor de la serra. Als anys 40, l’antic edifici va ser inclòs dins un nou casalot per convertir-lo en sanatori per a joves. Posteriorment una serradora va comprar tota la finca i la va explotar fins que Icona la va comprar l’any 1964, convertint-la en un viver forestal, ara es propietat de la Generalitat.
Després de visitar el mas continuarem pel camí de l’Obaga per mig dels seus boscos fins a trobar el camí de la Teularia, que ens durà a l’enderrocat mas de la Teuleria, i cap a dalt un altre cop, a la Serra de la Brufaganya, per baixar de retorn cap a Viladeperdius.
Lloc de trobada a les 9 matí a l’entrada de https://maps.app.goo.gl/t6N53cSaaYXhuhtm9Viladeperdius
Inscripcions 3 € (en metèl.lic, es paguen a la sortida).
terresdelgaia@gmail.com
Maite Roca 692052146 / Josep M. Mateu 699757999
Mas Quer
Dissabte 25 de novembre de 2023
10.00 h Castell d’Altafulla
Durada aprox. 3 h.
Amb aquesta sortida, l’última de l’any, volem recórrer el paisatge de la desembocadura coneixent-lo des d’un altre punt de vista: la importància històrica i patrimonial de l’indret, al mateix temps que la riquesa mediambiental; la recuperació del corriol camanegre, l’estudi de les restes patrimonials hidràuliques, l’observació d’ocells…
Una excusa perfecta per presentar la guia de patrimoni i la d’ocells que podreu adquirir al final del recorregut, durant el vermut que ens ofereix l’Ajuntament d’Altafulla.
Recorregut Altafulla-El Vinyet-Desembocadura-Altafulla.
Castell, Plaça del Pou, platja, El Vinyet, antiga fàbrica de carbonat, La Roca de Gaià, Desembocadura, Mineta d’Altafulla, Sínia de Ca’l Fuster, Altafulla (antigues escoles Teresa Manero)
Sínia de Ca’l Fuster
15 € 5€
APUNTEU-VOS terresdelgaia@gmail.com
Les sèquies del Gaià (tram final)
deu anys d’observació d’ocells a la desembocadura del Gaià
La companyia de cafeteres de càpsules Or Barista ha tret un anunci promocional on apareix el claustre posterior de Santes Creus.
El Cister és un orde monàstic masculí i femení, en el que els seus membres dediquen a la meditació i a l’oració parts important del seu dia a dia. El silenci era una de les normes que regien aquestes comunitats.
Aquest anomenat “segon claustre” és el claustre més desconegut del monestir cistercenc de l’Alt Camp. Es comunica amb el claustre gòtic a través del locutori i és més auster que aquest. També se l’ha anomenat claustre vell, antic o primitiu malgrat ser posterior al claustre gòtic, ja que es va construir a partir del segle XVI o inicis del segle XVII amb pedra procedent d’enderrocs. En algun moment es va considerar que havia estat traslladat pedra a pedra des del monestir cistercenc femení de Bonrepòs ubicat al Montsant.
Té forma de quadrilàter gairebé regular. Les quatre galeries presenten arcs apuntats en forma de finestrals i les parets estaven decorades amb motius esgrafiats. Originàriament no es trobava cobert per la teulada actual. Hi havia habitacions o dependències damunt, que van desaparèixer amb les destruccions del segle XIX. Al seu voltant hi ha la porta que condueix al celler, el pas que porta cap a la presó, l’antic rebost i cuina, el menjador, les restes de les primeres edificacions, la capella de la Trinitat i el pas cap a l’absis extern de l’església.
Al centre del claustre hi ha diferent vegetació plantada on destaca un brollador i un cercle de xiprers centenaris que el rodegen. És un espai de gran bellesa i que passa inadvertit per la major part dels visitants que s’acosten al monument. Si us situeu on brolla l’aigua i us deixeu acariciar pel degoteig podreu sentir la brisa que mou els arbres. Si camineu en silenci i passeu desapercebuts per les austeres galeries podreu escoltar l’aleteig dels ocells que baixen de les teulades veïnes per refrescar-se i beure a la seva font. Els xiprers són gairebé tant alts com la Torre de les Hores i per la seva edat s’haurien de considerar una més de les meravelles que amaga el lloc.
Tornant a l’anunci, hi veiem una noia vestida de blanc en una sala decorada amb una fotografia en blanc i negre del claustre, que cobra vida al prendre una taça de cafè. L’anunci acaba amb les paraules “Sent.Viu”. Podeu https://www.youtube.com/watch?v=oniA98crBj4.
L’anunci juga amb les aromes del cafè, les sensacions de la natura i la pau o l’harmonia de certs moments i certs espais. Vivim en espais on passen moltes coses al mateix moment que ens neguitegen i ens fan sentir inquiets. Sentim la necessitat de córrer per inèrcia com ho fan els altres sense saber perquè. Això ens crea una sensació d’intranquil·litat i de desorganització. En aquests moments una aroma com la canyella, el tacte de la panna dels pantalons, la imatge d’un ocell a la finestra, el so de l’aigua d’un riu o el sabor de menta a la boca són suficients per connectar de nou amb nosaltres mateixos. Els sentits són una part molt important de la nostra pau interior i per mantenir els peus sobre la terra.
El cafè és una beguda que no va arribar a Europa fins al segle XVII. L’origen és a Etiòpia on es diu que un pastor va observar l’efecte tonificant dels seus fruits en les cabres. Va portar fulles i fruits a un monestir, on els monjos per curiositat les van cuinar. Com que la beguda tenia tant mal gust la van acabar tirant a la foguera. Els grans, a mesura que es cremaven desprenien una molt bona aroma. A un dels monjos se li va ocórrer l’idea de preparar la beguda a base dels grans torrats.
En els refetors més antics de l’ordre cistercenca no es devia servir cafè perquè encara no es coneixia. La regla de Sant Benet no en diu res però segurament que el sant hauria dit que s’havia de beure amb moderació i sense excedir-se.
Desconnecta el Mòbil i Coneix el Gaià! a través d’aquestes imatges
29, 30 d’abril i 1 de maig
Manifest, enguany d’@AnnaSaballs
El meu Gaià
El Riu Gaià pol·linitza de variada riquesa les terres que l’envolten al llarg de tot el seu
recorregut. De Santa Coloma de Queralt a la seva desembocadura, el riu és el
protagonista d’un relat complex, amb actors principals i secundaris que l’acompanyen.
Us puc parlar de patrimoni fluvial, de molins, rescloses, séquies i pous de gel; també
de congostos, boscos de ribera, meandres i pinedes; de la tortuga de rierol, el teixó,
del pit-roig i el corriol comanegre; o bé de la Torre del Moro, el Castell d’Ullastrell, la
Torre de l’Abella i el Castell de Ferran. Ni tampoc puc exceptuar parlar de l’aigua, que
aquest any ha fet tanta falta i que en prou feines s’ha deixat veure.
Malgrat això, diré aquella frase icònica de Paco Umbral -Yo he venido aquí ha hablar
de mi libro-, i us parlaré del meu Gaià.
El meu Gaià comença amb un casc i una moto. Sortim de Tarragona en direcció Santa
Coloma de Queralt. El destí, però, és una construcció abandonada. Tinc una debilitat
per les pedres a punt de col·lapsar, què hi farem. És el cas de Santa Perpètua de
Gaià, una esglèsia neoclàssica i una torre que moren de pena a tocar de la carretera.
Les sobretaules de diumenge poden ser mortals. Per sort nostre, ens queda a prop
una de les rutes més boniques de la comarca. Les passarel·les que salten el Gaià són
d’una arquitectura innovadora, de la que es converteix en un organisme més del
paisatge per adaptar-se al moviment de la persona i la natura. Una escenografia digne
de ser fotografiada.
Arribem al meu Gaià més personal, la meva terra. La passió per aquest paisatge es va
despertar a través de l’obra de JM Jujol. No em refereixo al Santuari, al·ludeixo a la
multitud de treballs realitzats per tot el camp en rel·lació al paisatge agrícola. Un
paisatge que ha enamorat a desenes d’escriptors, pintors, biòlegs, historiadors i
curiosos. Un territori per descobrir a través de la petjada o la mirada.
Vull que penseu amb el vostre Gaià. Fiqueu-li un color. Blau, verd, taronja,… Exacte,
com més persones l’identifiquem com a nostre, de més colors i més riquesa tindrà el
paisatge del Riu Gaià.
El meu Gaià a través de la mirada.
111m és l’alçada perfecta per admirar el Riu Gaià. 111m que ens situen vora la
frontera natural que fragmenta les persones però no la seva imatge. 111m i una torre
que m’han permès explicar a centenars de persones la críptica història de les Terres
del Riu Gaià.
